Democràcia ferida

"Igual que intuïm que no hi ha una recepta màgica anticorrupció, també sabem que no tenim recanvi del sistema"

Posats a parlar de pretors romans, penso que ens sentim tots una mica com Juli Cèsar quan va dir allò de "et tu quoque, Brute, fili mi", mentre se li enfonsava la daga del seu estimat amic. Ens han ferit en lo material i en lo espiritual o, el que és el mateix, en els diners i en la confiança democràtica. Per bé que la decepció no afecta tot el sistema. El poder judicial i la llibertat d'expressió han estat també protagonistes aquests dies, i no s'han escatimat declaracions positives i negatives tant de l'actuació dels jutges com de les detencions i les seves imatges, amb el debat de fons d'una implícita i explícitament negada presumpció d'innocència... i encara no hem acabat amb el paper que ha jugat en tot plegat el Ministeri Fiscal i el Ministeri de l'Interior.

Tanmateix, són els partits polítics els que han estats posats a l'ull de d'huracà. I sabem que aquests estan sotmesos a la força del ciutadans: el vot. En aquest escenari ja han començat a sorgir diverses opcions de "càstig", que van des de l'abstenció, al vot en blanc o al vot a partits fora de l'arc parlamentari. Aquesta última opció parteix d'una premissa un tant maniqueista que identifica partit petit amb "no corrupte", passant per alt que, per definició, es tracta de partits amb ideologies molt minoritàries, o bé, en ocasions, focalitzades en una campanya concreta. Em costa pensar que la solució als nostres mals sigui no votar, votar en blanc o bé votar a gent que no coneixem amb l'argument que són bons perquè són pocs. Així potser al mateix temps que castiguem als partits ens castigarem nosaltres mateixos amb un Parlament atomitzat i Governs inestables d'ideologies estrambòtiques...

Ara bé. Igual que intuïm que no hi ha una recepta màgica anticorrupció, també sabem que no tenim recanvi del sistema. Pertoca als partits polítics prendre mesures, per a la seva pròpia subsistència. Condemnes públiques de la corrupció, codis deontològics, suspensió de militància, etc, van en aquesta línia. D'altra banda, els ciutadans també comencem a entendre que no podem regalar el nostre vot refiant-nos de clixés simplistes. Segurament també nosaltres hem de prendre mesures i controlar més. A l'era d'internet i de la informació a dojo, les eines que tenim són úniques en la història. Fem-les servir, mirem qui votem, i intentem que costi més que ens colin gat per llebre.

 
 

Comentaris