Demanda de divorci

"Un referèndum d'autodeterminació plenament democràtic també l'haurien de veure ells com l'ocasió de demostrar que la majoria dels catalans volen mantenir el matrimoni en qüestió"

La comparació és suada, però em sembla que pot ser eficaç en tota la polèmica que tindrem aquesta setmana sobre la consulta popular d'Arenys de Munt. Posem que hi ha una parella i que a la dona li passa pel cap la possibilitat de divorciar-se i el marit no ho desitja de cap de les maneres. No és que la dona hagi decidit irreversiblement divorciar-se, simplement li ha passat pel cap i hi ha estones en les que n'està del tot convençuda i altres estones que no tant.

Posem que, en aquesta situació, el marit ens ve a demanar consell per veure quina estratègia adoptar per salvar un matrimoni en el que creu i que té ganes de mantenir. Què li diríem? Doncs per damunt de tot que intentés seduir i convèncer la seva dona sobre les virtuts de la situació, sobre els avantatges que per ella té mantenir-la, sobre el molt que ell se l'estima i fins a quin punt està disposat a fer-li la vida agradable i a reconèixer totes les seves necessitats i els seus desitjos. Que la intentés convèncer que enlloc estarà millor que dins d'aquell matrimoni.

Però imaginem que el marit del nostre cas adopta una estratègia totalment diferent. En comptes de seduir i convèncer la seva dona el que fa és dir-li que no té dret a divorciar-se, que aquí l'únic que pot decidir sobre el divorci és ell i fins i tot no té dret a plantejar-s'ho ni a pensar-ho. En comptes de seduir i convèncer la seva dona opta per negar la possibilitat del divorci i prohibir absolutament a tothom que pregunti a la dona si vol divorciar-se o no. Ens semblaria que el marit en qüestió ha adoptat una estratègia dolenta, per malvada i per equivocada.

Oficials, oficioses, municipals o generals, organitzades pels poders públics o per al societat civil, hi haurà sens dubte moltes ocasions –a més de la d'Arenys de Munt- on es preguntarà als catalans si es volen divorciar d'Espanya. Hi ha gent que, com el marit de la comparació, està en contra d'aquest divorci. Hi té tot el dret del món. Però semblaria que l'estratègia lògica seria convèncer els catalans que ens interessa quedar-nos a Espanya, que això és beneficiós per a la nostra economia, per a la nostra llengua i per a la nostra cultura, que ens estimen i estan disposats a fer-nos cas en les nostres demandes, que creuen honestament que mantenir el matrimoni és el millor que pot passar per als uns i per als altres. En teoria, un referèndum d'autodeterminació plenament democràtic també l'haurien de veure ells com l'ocasió d'aconseguir i de demostrar que la majoria dels catalans volen mantenir el matrimoni en qüestió. Si hi ha referèndum a Escòcia, probablement aquesta és l'estratègia que faran servir els anglesos. Però aquí han escollit l'altra estratègia: proclamar iradament que el divorci està prohibit i que ni tant sols existeix el dret a preguntar-li a la dona què vol.

 
 

Comentaris