El moment actual és un compàs d’espera dels que cal observar els escenaris possibles sovint marcats pels dubtes i vacil·lacions de la Sra Yellen, governadora de la Reserva Federal dels EUA, que està preparant la seva intervenció a la trobada anual de Jackson Hole a l’espera de que el petroli consolidi la puja a 50 dòlars el barril Brent, que s’ha produït mentre es parla d’una possible congelació de la producció. En vigílies de la reunió, el dòlar es consolida i és, en canvi, la lliura esterlina la que experimenta una caiguda atribuïda a les pressions a la baixa per culpa del Brexit. En realitat, el que s’ha produït és una pugna entre els mercats i el Banc d’Anglaterra i el nou govern. Mentrestant, la banca alemanya segueix en la seva crònica falta de rendibilitat i la banca italiana trontolla sense poder trobar sortida al Monte dei Paschi de Siena, l’entitat financera més antiga del món.
És doncs, un moment de recuperació de la confiança en el dòlar contra pronòstic. Els avisos s’adrecen ara al perill que per a la lliura esterlina pot representar una ràpida aplicació del Brexit. Així, doncs, on les coses es presenten de forma més preocupant és a l’economia britànica. De moment, els dos primers mesos després de la votació de sortida no sembla que hagi passat res de dramàtic. La confiança empresarial i el consum del comerç minorista es mantenen i només la cotització de la lliure en relació al dolar és digna de ser esmentada. En tot cas, però, queden moltes incerteses per aclarir. A la UE, p. ex., tres països (Alemanya, França i Itàlia) fan exhibició de la voluntat de impedir que el Brexit posi en perill la Comunitat. El viatge conjunt de Merkel, Hollande i Renzi indica voluntat de garantir una nova Unió amb un gran absent que ha optat per esborrar-se després de cinquanta anys de convivència i deixant 11.587 lleis que caldrà modificar a la propera reunió de Bratislava el 16 de setembre.
En tot cas, el pla post-Brexit de mútua col·laboració té per objecte la voluntat de mantenir l’accés al mercat i Gran Bretanya haurà de seguir pagant segons determina l’informe dels experts. El grup de treball, encapçalat per l’alemany Röttgen i el francès Pisani ha de formular les condicions per a que el fet de donar-se de baixa no surti de franc. Finalment, els que surten s’incorporarien a una Associació de Projectes en comú, de tal manera que la zona euro compensés la sortida de la Unió. El nou projecte seria francoalemany, però més alemany i amb París a remolc. Així doncs, resulta indispensable que la cancellera Merkel assumeixi el lideratge fins i tot sabent que ella sola pot no ser suficient donada la polèmica que envolta la seva gestió de la crisi dels refugiats i de la recepció d’emigració massiva. Hi ha, doncs, controvèrsia sobre el possible rol d’una Merkel qüestionada. I és que mantenir Europa unida i liderar-la no és fàcil. El Brexit, l’euro, els refugiats i Rússia són masses coses juntes a l’hora d’actuar. Sense oblidar que països com Polònia, Hongria, Eslovàquia són euroescèptics i ja van veure com s’ensorrava el bloc soviètic. Tot i així, ni tant sols la crisi del 2008 va ser un obstacle per a continuar units, amb els britànics i tot. I com a mínim es pot dir que la UE s’ha inclinat per a perdurar després del Brexit.
Curiosament, a l’hora de repartir joc resulta que és Espanya la ha quedat al marge de la UE i no és tinguda en compte ni per a opinar mentre vol fingir un paper de potència amb creixement i sense dèficit, i que segueix sense govern vuit mesos després de les dues infructuoses eleccions. Tant és així, que la cancellera alemanya ni tant sols es dignarà a visitar Madrid durant la seva tournée europea de preparació de la cimera de Bratislava. Tot i la seva llarga llista de fracassos, els privilegis de la diplomàcia espanyola no es retallen, com mostra el cas de l’ambaixador a la OCDE, José Ignacio Wert, exministre i ex secretari d’estat consort i amb sort, que a part de la riquesa conjugal té un pressupost de 775.000 euros a l’any per a guarnir la seva residència. Quin país! I, lògicament, la comissió Europea no condona cap deute o multa que concedeix a una Espanya incapaç de frenar la marxa boja del dèficit.
En resum, l’economia de la zona euro apunta més enllà de la votació del Brexit. I, “comme disait l’autre”, “virgencita ,virgencita, que me quede como estoy”.
