Diuen que les paraules les inventà el diable i son certament el vehicle de la majoria d’enganys.
Comencem pel principi: Què no és la inflació. La inflació no és la pujada de preus. La deflació no és la baixada de preus. La magnitud de la confusió és tant gran que fins i tot el diccionari està equivocat. La Viquipèdia millora una mica la cosa esmentant que s’associa a l’augment de la massa monetària i l’enciclopèdia acaba de d’aportar una mica de llum tot i que redueix la inflació a la descripció de teoria quantitativa tot i acceptant com a inflació altres teories incloent-ne una de Keynesiana (tothom té un mal dia) però seguint dins l’error de pensar que la inflació és la pujada dels preus.
La inflació no és la pujada de preus. És l’augment de la massa monetària. I hem de ser non-compromising a l’hora d’utilitzar ambdós conceptes. La inflació es un frau. Un robatori. Falsificació de moneda. Quan un govern infla, està robant als seus ciutadans. És el pitjor crim i converteix l’estat en el pitjor criminal.
La gent entén instintivament la llei de la oferta i la demanda. Un home del carrer entén instintivament que els preus de certs productes puja o baixa segons les circumstàncies. Quan s’aplica la paraula inflació, la pujada de preus es mistifica. La comprensió popular desapareix i la indignació que l’hauria d’acompanyar es veu frustrada. Alguns caps que s’haurien de tallar continuen fent la viu-viu.
És una estafa. Una confusió feta a propòsit per a amagar un fet molt simple: Si la inflació és l’augment de la massa monetària i només pot augmentar aquesta massa l’estat, l’únic causant i culpable d’aquest crim, el pitjor, pot ser l’estat. Esperem que la confusió no duri eternament i que petits instants de veritat es repeteixin als mitjans de comunicació
Human Action. The Scholar’s edition.(Pàg. 428-429) Ludwig von Mises
Ludwig von Mises Institute. Auburn, Alabama
