Defensa unànime

"La unitat de moviment és allò que ens fa veritablement forts. Actuar amb actituds d'Estat. Amb responsabilitat"

Quatre de febrer de 1931. Josep Pla descriu en un article a "La Veu de Catalunya" titulat "No fem el joc dels contraris", la quantitat gairebé infinita d'insults i atacs persistents que està rebent Cambó per defensar la identitat catalana des de les Corts espanyoles. Una autèntica explosió d'odi que, segons Pla, arriba des de dreta i l'esquerra espanyola amb igual intensitat.
 
‏Pla, després de narrar com s'ataca a Cambó per ser regionalista i promoure reformes territorials, escriu: "Sembla, després del que acabem de dir, que la nostra posició –en tant que catalans- hauria d'ésser molt clara. En política, una posició és determinada essencialment per la posició de les forces contràries. Doncs, si en el moment d'atacar s'observa una tendència permanent a la unanimitat, ¿per què nosaltres no ens hem de defensar unànimament?".
 
‏El via crucis català, com és evident, fa temps que dura. La nostra creu fa anys que l'anem passejant. Des de Francesc Cambó fins a Marta Rovira. Tots l'han portat. Hi ha un fet, però, que és nou. O, com a mínim, fa temps que no l'observàvem amb tanta claredat. Ara el pes de la creu ens el repartim. La nostra defensa és unànime, tal i com reclamava Pla l'any 1931. Es va veure quan es va anunciar la data i la pregunta del referèndum –des de la CUP fins a Unió- i s'ha tornat a escenificar en la recent visita al congrés de la delegació dels diputats catalans.
 
‏Aquesta unitat de moviment és allò que ens fa veritablement forts. Actuar amb actituds d'Estat. Amb responsabilitat. Amb perspectiva històrica.. Mentre uns ens amenacen amb la solitud de Robinson Crusoe o amb viatges per l'espai sideral nosaltres responem amb una mateixa simfonia. CDC, UDC, ICV, ERC, CUP, UGT o CCOO. Des de dreta fins a l'esquerra. És la defensa unànime el que ens fa eloqüents.

 
 

Comentaris