Defallir per la via federalista

"El PSOE és conscient de la dificultat i dels tempos d'aquesta reforma. El que passa és que queda un mes i mig per les eleccions europees"

Cada dia hi ha una nova prova del cotó per constatar l'autenticitat de la proposta federalista dels socialistes. La última és molt simple: preguntar al PSOE si en un estat federal, Catalunya tindria capacitat de convocar referèndums. Si la resposta és que sí, no s'entén que la setmana passada votés no. Si la resposta és que no, llavors el que hem de fer és preguntar-nos quina mena de federalisme impedeix als estats que en formen part convocar referèndums.

Convindria recordar que una reforma de la Constitució (almenys les que no es poden fer a cop de telèfon des de Berlín) implica fer el següent: crear una comissió mixta de diputats al Congrés i al Senat que redacti la nova Constitució. Suposant que aquest grup, format majoritàriament per diputats del PP i del PSOE, es posin d'acord, sotmetrien el text a votació. Només passa a la següent pantalla si després ho aproven dos terços del Congrés i dos terços del Senat, és a dir, el PP i el PSOE (tots dos) hi han de votar a favor.

Tan bon punt s'aprova aquest text federal super-xulo, les Corts queden dissoltes i es convoquen eleccions generals. A tot l'Estat. "El futuro de Catalunya lo deciden todos los españoles". D'aquestes eleccions en surt una nova composició del Congrés i del Senat que ha de tornar a votar el nou text. I clar, novament cal que dues terceres parts del Congrés i dues terceres parts del Senat tornin a aprovar la nova Constitució. Bé, ara ja sí, oi? No. El text resultant s'ha de sotmetre a referèndum que han de votar tots els ciutadans de l'Estat. "El futuro de Catalunya lo decidimos todos los españoles". I això només per tocar la Constitució, si es volgués fer alguna llei ad hoc per Catalunya caldria estendre-ho uns tràmits més.

I després d'això, i només després de tot això, hi hauria una finestra oberta per, hipotèticament, fer un referèndum específic per Catalunya. Bé, això sempre que el PSOE hagi convençut el PP perquè així consti a la nova Carta Magna. Fàcil, eh? Creuen vostès que el procés, els ciutadans, tothom, suportaria que la qüestió catalana s'allargués dues legislatures i dues convocatòries electorals (tres, en el cas de Catalunya)?

El PSOE és conscient de la dificultat i dels tempos d'aquesta reforma. El que passa és que queda un mes i mig per les eleccions europees. Queda un mes i mig perquè Rubalcaba es jugui l'últim cartutx de la seva llarga carrera política. Si amb un PP ple de retallades, Bárcenas i avortaments, el PSOE no és capaç de guanyar, Rubalcaba quedarà sentenciat. I és per això que al PSOE, com sempre, li convé treure un bon resultat a Catalunya. Però, també com sempre, el PSOE ha de nedar i guardar la roba. És a dir, proclamar a Catalunya PP i PSOE no són el mateix, però no separar-se ni un mil·límetre del PP en qüestions rojigualdes per no perdre vots a Puente Genil (agafant l'exemple fet servir per ell mateix la setmana passada).

Per això els socialistes van votar NO al Congrés juntament amb el PP però ja l'endemà Rubalcaba es va deixar fotografiar passejant amb Duran i uns dies després va concedir una entrevista institucional a Catalunya Ràdio per explicar-se. Al PSOE els irrita molt que a Catalunya se'ls digui que no hi ha diferència entre PP i PSOE. I per això s'esforcen a fer veure que no són el mateix. I certament hi ha una diferència: Mariano Rajoy es pensa que, sense fer res l'independentisme morirà amb el pas del temps. Rubalcaba, en canvi, és partidari de ‘crear' aquest pas del temps perquè l'independentisme mori i de pas quedar davant la història com l'home que va frenar el trencament d'Espanya a base d'anestesiar els catalans amb propostes, reunions, comissions, passadissos, despatxos, trobades, festes de la rosa i apoyarés 2.0: fer una reforma constitucional que a la pràctica deixi les coses com estan. Perquè en aquest punt convé recordar que aquest federalisme del PSOE no preveu que Catalunya sigui reconeguda com a nació ni tampoc que pugui celebrar una consulta si no és amb la resta de l'Estat. És a dir, un federalisme que no és federalisme. El PSOE no preveu el dret a decidir pels catalans: no fos cas que l'exercissin i decidissin, votant, que no els agrada el federalisme.

 
 

Comentaris