Dedicat a altres mals perdedors, i a TV3

"Que els altres no tinguin escrúpols no pot condicionar el nostre comportament. Si ho fa, haurem perdut igualment"

He estat pensant molt en gramàtica i puntuació aquesta setmana. La puntuació compta per molt, tant en anglès com en altres idiomes. Mirem, per exemple, aquestes dues frases:

 

The butler stood by the door and called the guests' names.

The butler stood by the door and called the guests names.

 

Les dues frases es distingeixen per un sol apòstrof, però el sentit és totalment diferent. En la primera frase, diu "El majordom era a la porta i anuncià (cridà els noms d') els convidats." La segona: "El majordom era a la porta i insultà els convidats." 

 

Si un no conegués l'ús de l'apòstrof per fer el possessiu en anglès, potser pensaria que podria haver-hi confusió entre les dues frases, que no és possible entendre-les, que són ambigües. Però, malgrat que les dues frases s'assemblen molt, cadascuna s'entén perfectament. I encara que no et fixessis en l'apòstrof a la primera, així que algú te l'assenyalés, el sentit no és discutible. Cada frase diu només una cosa i ho diu clarament. Que algú no l'hagi entès no vol dir pas que sigui ambigu.

 

—----

 

El 97% dels científics que estudien el canvi climàtic estan d'acord que els humans som responsables del canvi climàtic. Però això no impedeix que l'altre 3%—juntament amb una altra gent a qui li interessa—busquin dades disperses i puntuals que, segons ells, no quadren amb la resta de la informació, i sembrin dubtes. No ho sabem, diuen, no hi ha consens. Els creacionistes, als Estats Units, fan el mateix. Diuen que ja que no s'ha trobat l'enllaç directe entre els primats i els humans, no podem estar segurs sobre tota la resta de la teoria de l'evolució. El més fort és la conclusió: l'evolució només és una teoria, i ja que només és una teoria, té la mateixa credibilitat que qualsevol altra teoria, com per exemple la de la creació explicada a la Bíblia. I així exigeixen que s'expliquin aquestes dues teories una al costat de l'altra a les escoles del país.

 

No acceptem aquestes fal·làcies, ni als Estats Units ni a Catalunya. Exigim la veritat, dels petits i dels grans. Rebutgem les equivalències morals. Acceptem la complexitat i demanem honestedat. Sobretot, no actuem com els que critiquem. No podem controlar el que fan ells, però sí com actuem nosaltres. Prediquem amb l'exemple. He vist un descontrol d'insults al meu Twitter aquests dies que feia una mica de vergonya, la veritat. Hi ha prou coses per criticar. No cal recórrer als insults i insinuacions falses.

 

—----

 

Expliquen que, quan jo era petita i perdia al Monopoly, em tancava al lavabo durant hores i hores, i em negava a parlar amb ningú. Era molt mal perdedora. Continuo sent-ho. I una cosa és perdre per culpa pròpia però, si es perd davant d'una tossudesa sorda, manipulació i/o mal ús de poder, encara fa més mal. Però enlloc de quedar-me al lavabo, amb l'edat he desenvolupat unes estratègies per lluitar-hi. 

 

Primer, s'ha de fer tot el possible per treure la sort de l'equació. No volem haver de dependre dels daus. Informem-nos de tot i fem els deures. Preparem el terreny per tenir tots els números per guanyar. Segon, en lloc de bloquejar-nos i enfadar-nos, hem de reaccionar. Lluitem fins al final, contestem, donem raons, busquem recolzament, i ens assegurem de la nostra posició. Haver perdut avui no vol dir que demà no fem la torna. 

 

Tercer, el que sembla una derrota a primera vista pot tenir certs avantatges; on es tanca una porta, s'obre una finestra. Els febles, malgrat haver perdut, podem adonar-nos de qui són els nostres aliats i com hem de pal·liar els nostres defectes. Els poderosos, malgrat haver guanyat, poden quedar en evidència i la propera vegada, tenir més difícil sortir-se amb la seva. 

 

En resum, hem d'aprendre del fracàs per saber actuar i reaccionar millor en el futur. No importa com hem caigut, sinó com ens aixequem.

 

—---

 

Que els altres no tinguin escrúpols no pot condicionar el nostre comportament. Si ho fa, haurem perdut igualment.

 

Per acabar, us ofereixo una traducció d'un escrit de Lao Tse. Espero haver fet la traducció correctament. Si no, aviseu :)

 

 

Una gran nació és com una gran persona.

Quan s'equivoca, se n'adona.

En adonar-se'n, ho reconeix.

En reconèixer-ho, ho corregeix.

Lao Tse, Tao Te Txing

 

-----

 

P.D. Si heu notat menys errors en els últims escrits és gràcies a l'ajut i correcció de l'Albert Ràfols. Si encara n'heu trobat, la culpa és només meva. 

 

Comentaris