Aquest que estem vivint és la primera declaració d’estat de l’arma per a tot Espanya que vivim des de la proclamació de la Constitució, que en el seu article 116 preveu la circumstància. Arribat, pel que sembla, més tard del que hagués convingut i amb un seguit d’interrogants sobre el seu contingut que afegeixen perplexitat a la que ja tenim per causa del misteriós i compulsiu consum de paper higiènic que està trasbalsant no Catalunya, no Espanya, el món sencer! Humà, massa humà…
Pel que fa les restriccions imposades en el decret, resulta extraordinàriament frívol que hagin quedat salvats els negocis de perruqueria de la devastació que produirà sobre la petita i mitjana empresa de restauració i hostaleria la determinació de tancar portes. Quin misteri s’amaga darrere les perruqueries si, en canvi, no poden romandre oberts petits centres d’assistència social? S’entén que les mascotes puguin ser passejades, però perquè tenen privilegis els gossos? Imagino una ment espavilada llogant el seu gos per garantir la llibertat de moviment de la resta del veïnat, i fins i tot disfressant el nen de mascota per poder dur-lo a prendre l’aire. Privilegis de cans que han començat a detallar-se a banda, perquè el decret no especificava, i tornem al tema escatològic, que era sols sortir de casa per fer caca.
El decret diu a més que es pot anar a treballar i ha deixat a l’arbitri i el malestar de cada empresa concreta prendre la decisió entre continuar amb risc sanitari o fer un expedient de regulació temporal d’ocupació que haurà d’aprovar una administració que no té clar el criteri ni les prioritats, i que afegeix una tasca suplementària de les forces i cossos de seguretat d’anar preguntant a la gent d’on ve i a on va. Sense dubte són els efectes econòmics i qui correrà amb els danys colaterals del confinament el que va demorar el Consell de Ministres del que va sortir el decret de l’alarma. Alarma pel desconcert, la demora i la manca d’unitat d’acció governamental. Un decret alarmant.
Si això s’afegeix la patètica pugna iniciada pel Govern de la Generalitat entorn la recentralització de certes competències derivada del decret, cosa òbvia (i temporal) en qualsevol situació com la que estem vivint, aquest estat de l’arma neix torçat. Recordi’s que si no es redreça, possiblement es perllongarà. Cal doncs que els esforços de tothom vagin conscient i responsablement en la mateixa direcció. No som els millors, som tan humans com la resta. Cometem, per això, el mateix tipus d’errors, però també compartim l’experiència de les errades prèvies i la mateixa capacitat de superar-nos. Redescobrim, doncs, el sentit de la responsabilitat, la lleialtat institucional i la força de la fraternitat en aquesta hora incerta!
