La història està farcida de moments històrics en què les persones al capdavant d’un país han hagut de tenir coratge i prendre decisions que deixen empremta. Un exemple n’és el cas del president Abraham Lincoln, el setzè dels Estats Units, que va abolir l’esclavitud a la seva jove nació. Amb la força d’haver guanyat les eleccions defensant-ho aferrissadament el 1860, el republicà va haver de combatre els elements per aconseguir-ho: un Tribunal Suprem que havia tombat els plans del Congrés per limitar aquesta pràctica, i els estats esclavistes del sud amenaçant amb la ruptura. Amb tot, la determinació de Lincoln va portar la fi de l’esclavisme als EUA, a cost d’una guerra civil i posteriorment de l’assassinat del president. Era el segle XIX.
Les decisions valentes no sempre tenen un caràcter tan transcendental. De vegades representen canvis més petits en el dia a dia dels ciutadans. Agafeu d’exemple un alcalde que decideix implantar el sistema de recollida de deixalles porta a porta al seu municipi. La mesura no és còmoda pels veïns ni per l’Ajuntament, perquè exigeix un canvi d’hàbits a les cases que no tothom paeix bé. Mireu, si no, les revoltes a Guipúscoa contra el sistema que Bildu ha intentat generalitzar. Però els resultats allà on s’ha dut a terme amb èxit certifiquen que és un mètode revolucionari per al reciclatge.
Hi ha altres decisions valentes quotidianes que encara estan per prendre. En aquest país cap govern s’ha atrevit a implantar mesures profundes per convertir l’anglès en una llengua quotidiana pels catalans. El conseller Ernest Maragall va rebre per tots cantons quan el 2007 va suggerir tímidament que TV3 emetés les pel·lícules en versió original subtitulada. És clar que es tracta d’una mesura impopular i incòmoda, com el porta a porta. Per això cap dirigent ho gosa plantejar malgrat que el pobre nivell d’anglès és una greu limitació per una petita nació que aspira a l’excel·lència en l’exportació i el turisme.
Tornant al transcendental, d’aquí a un mes els nostres governants hauran de fer un cop de cap. Quan el govern espanyol llanci el Tribunal Constitucional contra la llei de consultes, arribarà l’hora de la veritat del procés sobiranista, quan s’hauran de desvelar la part del guió que no està escrita. Veurem si es manté la unitat de Convergència i Unió, i si Artur Mas considera seriosament agafar el carril de desacceleració que li ha ofert el PSC de Miquel Iceta, a risc de convertir-se en un “U turn”, per canviar de sentit. Veurem fins a on estan disposats a arribar Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya i la CUP, que fins ara han defensat i votat al Parlament que la consulta s’ha de fer tant sí com no. Qui farà costat al govern fins al final? Aquests últims mesos tothom s’ha mogut en el seu terreny còmode, en casella segura. Arribant al 9 de novembre, ara és l’hora de les decisions valentes.
