Decisions de la Junta electoral

"El periodista, si és gent formada, ha de distingir el pres polític del polític pres, i si no ho sap distingir, ha equivocat la professió"

Aquestes seran unes eleccions molt singulars; com vaig anunciar, ja hi ha qui a cada banda posa en dubte la legitimitat dels resultats, prova de què totes les possibilitats estan obertes, les aliances, les majories, fins i tot el color del vot més indecís (o més mentider), que és molt.

 

Com són tan estranyes, malgrat que això no ha dissuadit ningú de presentar-s-hi, també són força surrealistes les regles adoptades per l'àrbitre del joc, la Junta Electoral, i de retruc, les reaccions dels participants en la contesa: que els mitjans de comunicació no puguin emprar les expressions "govern a l'exili" o "presos polítics" sembla una prohibició encertada, però no pel fet obvi de què ni una cosa ni l'altra poden existir en un Estat europeu del segle XXI, ans perquè qui les utilitza demostra fent-ho que està prenent partit, la qual cosa és incompatible amb el compromís amb la veracitat, única condició exigida constitucionalment a la seva feina. El periodista, si és gent formada, ha de distingir el pres polític del polític pres, i si no ho sap distingir, ha equivocat la professió.

 

 

Ara bé, la pregunta és si aquesta limitació imposada en justícia per la Junta Electoral impedeix que en el seu editorial un periodista de capçalera, no pugui parlar en aquests termes, és a dir, que no pugui prendre partit ideològic, com ho podria fer qualsevol altre en un mitjà privat. Doncs bé, a meu parer prohibir-ho és tant com suprimir la llibertat d'expressió. És evident que la seva posició ideològica no és neutral, però la de qui ho és, en última instància, ni volent? Quina de les múltiples tendències ideològiques que conformen el pluralisme polític fora l'adequada per fer el tal periodista la seva entradeta editorial? La de qui diu que no ho són, de presos polítics, pel sol fet de què no és independentista?

 

I tot això per suposat a banda de què justament la prohibició pot atiar una inusitada creativitat en qui, impedit de dir-ho, es passi hora rere hora explicant a la seva audiència el que li han prohibit fer. Ja no dic si el que es prohibeix és el groc... dut a l'extrem hauran de començar a treure rojigualdes, senyeres i estelades de balcons, façanes i ajuntaments... tot un encert!

 

Comentaris