Pel que fa a la reforma laboral, ha arribat el moment en que ja no es pot decidir realment el quan ni el com. Ara el Govern només aspira a endevinar l’acció mínima que ens permeti seguir obtenint crèdit internacional amb la menor protesta social. No es pot dir que la reforma sigui precipitada. Feia anys que es clamava per un canvi en profunditat, encara que en èpoques de bonança no hi ha res urgent, des de setembre del 2008 tots els economistes la donaven com la primera mesura inevitable. Els sindicats no han aprofitat una llarga oportunitat de negociació, i així han contribuït a deixar podrir la situació.
Sigui com fora, el missatge d’aconseguir fer una reforma laboral que permeti a les empreses en crisi sortir de l’encotillament de l’acomiadament improcedent és positiu. La resta, sincerament, em genera certa perplexitat. Començant pel finançament públic de les indemnitzacions pagades pel Fons de Garantia Salarial, mesura que sona a dispendi i a promoció de l’acomiadament en un moment en que bona part de la població ha patit la prioritat absoluta per la retallada del dèficit de les Administracions. I si es dispara l’atur tampoc sabrem què fer.
Un altre punt és el manteniment en tot cas del control judicial de les causes, que ha estat un dels principals motius del fracàs del sistema fins ara vigent, agreujat en la reforma actual per la imprecisió en el supòsit estrella de l’acomiadament objectiu quan l’empresa tingui resultats que acreditin una “situació econòmica negativa”.
Finalment, es perpetua l’atomització dels tipus de contractes, mantenint el contracte general indefinit amb 45 dies d’indemnització per acomiadament improcedent. En la justificació d’aquesta “no modificació” es confon el concepte d’un dret adquirit, com és la naturalesa del contracte signat, amb l’expectativa d’un dret d’indemnització que es materialitza en el moment de l’acomiadament improcedentment. Confusió que porta a considerar “petrificat” el règim legal vigent del contracte indefinit, i a continuar un cop més recreant categories satèl•lit. Posant pedaços en lloc de fer un vestit nou.
Ja hi ha qui ha qualificat la reforma com “necessària però manifestament millorable”. Esperem que la tramitació com a projecte de llei aporti claredat i fermesa a una norma tan cabdal i absolutament necessària per sortir d’aquesta tan llarga crisi.
