De Tiananmen a Hartcourt Road

"La doctrina occidental diu que a vegades ha de semblar que ho canviem tot per fer possible que no canviï res. El màxim líder xinès, Xi Jinping, sembla decidit a fer tot el contrari"

Coincidint amb els setanta-cinc dies d'ocupació del centre del disctricte d'Admiralty de Hong Kong, la policia d'aquesta Regió Administrativa Especial de la República Popular de la Xina, va llençar dijous passat un darrer avís als manifestants abans de començar el desallotjament de la zona.

L'única oposició als vehicles blindats i als centenars d'antiavalots desplegats va ser una immensa pancarta amb el lema ‘Tornarem' desplegada per un reduït grup d'estudiants mentre centenars de companys feien la bossa per desocupar les tendes instal·lades a banda i banda de Hartcourt Road, el carrer més simbòlic dels que ha ocupat la protesta.

Quan escric aquestes línies encara no sé si ha existit una represa del moviment estudiantil o si realment els seus dirigents han considerat que aquest primer pols amb les autoritats xineses havia d'acabar aquí. En qualsevol cas, han fet història. I el govern xinès –no pas el govern de Hong Kong-, també.

El desenllaç d'aquesta manifestació que ha durat dos mesos llargs difereix o diferirà molt del bany de sang que va viure Tiananmen fa 25 anys. En aquest punt he recordat el que escrivia fa uns anys el diplomàtic Eugeni Bregolat: a la Xina no passa res ni per casualitat ni sense voler.

La lectura fàcil seria dir que el moviment pro democràcia ha guanyat aquesta partida. I, en part, és veritat. Però el cert és que malgrat la violència d'algunes accions policials –i la mateixa força exercida en el desallotjament d'aquesta setmana-, l'aparell repressor xinès ha actuat amb una modulació inèdita davant un repte contestatari com el que han plantejat els estudiants de Hong Kong.

Els periodistes que van cobrir el desallotjament parlen d'una segona pancarta amb una sentència: ‘Això és només el principi'. Segur que tornaran i segur que serà gràcies a la determinació col·lectiva d'un moviment decidit a avançar cap a un sistema amb garanties democràtiques. Però seria convenient reconèixer i valorar un canvi d'estratègia al rovell mateix del govern xinès.

La doctrina occidental diu que a vegades ha de semblar que ho canviem tot per fer possible que no canviï res. El màxim líder xinès, Xi Jinping, sembla decidit a fer tot el contrari: fer veure, només fer veure, que no canvia res.

 
 

Comentaris