Ara que estem en crisi i hi ha quòrum en què s’ha de refer el marc de relacions laborals, govern, sindicats i patronals s’han posat d’acord per tirar-se els plats pel cap. Òbviament el govern espanyol s’ha posicionat a favor dels sindicats, l’electoralisme és molt important en els temps que corren i voten més els sindicalistes que els patrons, però sobretot el titular que el govern és favorable als sindicats és un “xollo” per uns dirigents desorientats.
Des d’un punt de vist una mica tècnic, tampoc molt, hi ha consens que el mercat laboral espanyol es divideix en dos tipus de treballadors, els més precaris i desprotegits que són els primers a anar a l’atur (víctimes en molts casos de contractes temporals que a Espanya arriben fins al 30%) i l’exèrcit de funcionaris i treballadors de grans corporacions que gaudeixen de grans privilegis en comparació amb la primera porció d’empleats, és un mercat dual. Aquesta asimetria genera grans injustícies i desequilibris que l’economia paga de ple. Igualar les condicions dels dos treballadors disminuiria els patiments que genera la crisi i augmentaria la inversió en capital humà i per tant també la productivitat. Els contractes temporal redueixen l’atur en èpoques de bonança però contribueixen a augmentar-lo en temps de crisi.
Però si parlem de regulacions no només parlem de relacions laborals. Tenen raó els sindicats quan es queixen que no només empobrint els treballadors s’augmenta la competitivitat. En relació als horaris comercials aquí a Holanda molts supermercats i botigues obren en diumenge i els dies de cada dia fins a ben entrada la nit. Així mateix molts establiments obren 24 hores o fins a altes hores de la matinada i això que la gran majoria a les 6 de la tarda ja són tancats, els horaris holandesos són ben europeus però amb molta llibertat per al botiguer. Però no cal comparar-se amb Holanda per veure un país més liberal, a Navarra mateix la liberalització dels horaris de les farmàcies ha creat un augment important de llocs de treball i els municipis sense farmàcia han seguit baixant des de l’any 2000, no sempre més llibertat de mercat equival a fer mal al petit comerç.
