DE QUÈ VA SERVIR?

"No sols no han aturat el terrorisme, sinó que han matat massa gent innocent. Dels seus, també"

Diuen que el món va canviar l'onze de setembre del 2001, quan un salvatge atemptat va destruir el cor de Nova York i tot el que representa. Tinc la teoria, però, que la tragèdia va començar uns mesos abans, també el 2001, quan el règim talibà d'Afganistan va dinamitar els Budes de Bamiien (per cert, ara els arqueòlegs n'han descobert un altre, de Buda, gegantí). Crec que destruir la pròpia història, el propi passat, destruir art va ser un espectacle d'enorme envergadura. La resta, en van ser conseqüències.

Bé: Estats Units va buscar la revenja per salvar la cara i va ficar al món i a si mateixos en un embolic de dimensions colossals. És cert que Saddam era un dictador implacable. El defineix molt bé, a Saddam Hussein, amb el seu àcid sarcasme, Ian McEwan a Dissabte: "Però ni tan sols els reis despòtics, ni tan sols els reis antics, poden somiar que el món s'adapti sempre a la seva conveniència. De fet, només els nens, només els nens petits per als qual tenir un desig i satisfer-lo és una mateixa cosa; potser és això el que dóna als tirans el seu aire infantil".

Sí, calia una resposta, i l'administració americana d'aleshores, amb l'inefable Bush, va triar la pitjor. La guerra destructiva, l'objectiu de la qual sí, era el petroli; sí, eren els gasoductes; sí, eren els interessos econòmics; però sobretot era la foto. Una doble foto: en una, s'havia de veure Saddam Hussein penjant de la forca, difosa per la CNN, com dient, apa ja ho veus; la segona era una desfilada militar dels soldats americans al cor de Bagdad i els agraïts afganesos, agitant banderetes nord-americanes, rebent als alliberadors. Es va fer la primera foto, però no la segona. Si s'haguessin fet les dues, no hi hauria hagut una investigació tan seriosa sobre les mentides: les armes de destrucció massiva, l'aixopluc al terroristes i, de retop, el desprestigi. No sols no han aturat el terrorisme, sinó que han matat massa gent innocent. Dels seus, també. Al capdavall els candorosos ciutadans que picàvem cassoles i ens manifestàvem, teníem raó. Ara ens queda una pena immensa, tan fonda que ja no hi compta qui té raó i qui no en té.

I queda també una sospita; potser el 2001 també va començar una idea: que el poder, el democràtic, al cap i a la fi és impune. Si no, ¿com entendre els desgavells de Berlusconi i les fantasies delirants de Zapatero?

 
 

Comentaris