Demà José Luís Rodríguez Zapatero torna a Catalunya. Ho fa per inaugurar la T1, la nova terminal de l’aeroport del El Prat. Ho farà al costat del president de la Generalitat, José Montilla. Si hem de creure el que ens diuen l’un i l’altre la seva comunicació és fluïda, però els molts afers pendents de la carpeta catalana segurament ha fet desaconsellable que els dos s’hagin deixat veure junts en públic. Tot i això, de l’última vegada no en fa gaire; va ser a la recta final de la campanya per les europees quan els dos van dinar plegats amb un selecte grup d’empresaris membres del Cercle d’Economia. Fonts que citen persones presents en aquell dinar diuen que Zapatero va haver d’aguantar que li recriminessin tant la ineficiència de les seves polítiques anticrisi com els seus incompliments amb Catalunya. Però qui es va significar en la defensa dels interessos catalans no va ser el president del país, que va ser un espectador impassible i silenciós. Demà ens agradaria escoltar la seva veu i que ho fes per reclamar que es desbloquegi la situació d’asfíxia financera que viu la Generalitat. Que reclami que es compleixi el finançament que contempla l’Estatut i que es faci sense dilacions. Segurament no servirà de res, però al menys haurà estat en el seu paper de president.
- CA
