De merda

"L'anticatalanisme a Espanya és una indústria"

Si teniu prou estómac, aneu a Twitter i feu una recerca sobre la quantitat de vegades que cada dia s'usa l'expressió ‘catalanes de mierda…'. És una constatació descoratjadora —tristíssima—, però alhora no deixa de ser veritat: l'anticatalanisme a Espanya és una indústria, una energia renovable, sobretot ara que es parla de la possibilitat de crear un estat propi per al nostre país.

Són insults ja ni emparats per l'anonimat o la massa. La gent va dient coses com aquestes amb nom i llinatges, sense que els tremoli la veu. Hi ha un clima de tolerància absoluta cap a certes desqualificacions, mentre que d'altres propostes odioses troben de seguida una censura implacable.

El discurs de l'odi, provinent del racisme, del feixisme —o del posat revolucionari esquerranós…— fa que de seguida apareguin les gran paraules humiliants. Els més sensibles davant del tema de la raça —que de seguida es fan fotos conscienciades amb pinyes o bananes— miren a una altra banda quan es tracta de posar fre a les agressions verbals i físiques que pugui patir algú pel simple fet de ser català o de parlar la nostra llengua. L'antiracisme és cool, defensar els catalans, en canvi, és cosa de pobres —o de l'alta burgesia, depèn de l'humor del dia. ¿Heu sentit algun intel·lectual castellà demanat tolerància o respecte? Quan es tracta de comparar el sobiranisme amb el totalitarisme negre o roig són molt perspicaços; quan es tracta de defensar la integritat física i moral dels catalans són molt reservats i prudents…

La piulada ‘catalanes de mierda', sorgida d'un alt funcionari espanyol de ‘la Marca España', va motivar la seva destitució, és ben cert, però cap mena de sanció, ara excusada en què es feia ‘des de l'àmbit privat', la meravella…; cap dels que piulen —cada minut— en aquest sentit reben cap mena de censura o de tancament del seu compte —cap sanció—, al revés del que passa si hom es posa xulesc contra d'altres minories. Insultar els negres està molt mal vist, ja ho sabem; insultar els catalans surt gratis.

L'ultradreta més fosca demana tancar el president Mas a la garjola per sedició…; són els mateixos poetes que van proposar una campanya pel ‘dret a decidir si Artur Mas era un fill de puta'… Jo em demano per què d'aquestes coses no se'n fa escarni públic, censura col·lectiva i debat obert, com del racisme als estadis futbolístics. Però ni una paraula…

Si munteu alguna cosa semblant dedicada a difondre la idea que un jugador de futbol negre ha de ser tancat en una gàbia de zoològic potser anireu a la presó —en qüestió d'hores—; però fer una campanya similar contra un polític sobiranista surt totalment impune. I a sobre trobareu gent disposada a matisar les diferències i a disculpar aquestes campanyes, potser emparant-les en ‘la llibertat d'expressió'.

Els senyors de PP qualifiquen de feixistes les agressions que pateixen les seus dels seus partits, però mai usen aquest adjectiu per desqualificar els agressors del catalanisme, encara que llueixin ben clarament el jou i les fletxes. El PP va pel camí de Stalin, que veia feixistes pertot (menys allà on hi són de manera clara, visible, explícita…). El PP fa com el raper lleidatà Hasél: veu feixistes allà on no hi hagi gent de la seva corda, en aquest cas comunistes tan purs com ell —devot d'Ulrike Meinhof i de tots els terroristes ‘anticapitalistes'. I a sobre Hasél se sorprèn que no el deixin cantar les seves lletanies… ell que voldria tots els liberals al fons d'una fossa comuna.

Tot el que no sigui la meva ortodòxia és feixisme —ja ho sabem…—; tot el que no sigui espanyolisme és ETA o complicitat amb assassins… I així anem fent, que no passa res… En els llibres de text de les escoles espanyoles s'ensenya que Lorca i Machado van morir al llit, l'últim mentre prenia el sol al sud de França… Hi ha una estupidesa malvada que fa feredat, a partir de la qual s'acaba votant que no existeixen els Països Catalans, d'igual manera que es podria acabar votant que no existeix la grip, i així ens estalviem de vacunar el paisanatge.

La cosa podria no anar més enllà si no fos perquè cada dia que passa s'aferma el coqueteig amb la possibilitat de la violència. Tots els partidaris d'estendre, difondre i animar el suposat discurs de la crispació volen tensar l'ambient, només perquè imaginen que això serveix als seus objectius polítics. En el futbol, és una vella estratègia, anar clavant potadetes al rival quan l'àrbitre mira cap a un altre costat, a veure si es crispa, agredeix i l'expulsen i nosaltres guanyem el partit. M'atreveixo a dir que això està passant ara en la nostra política…

Tanta violència hi ha en un cop de puny misteriós com en cridar el mal temps perquè es produeixi i se'n pugui treure suc electoral…

Em recorda aquella anècdota sobre la medicina vodú… El bruixot vodú s'encarregava de fer prediccions i deia als malalts: ‘moriràs en 30 dies…'. Passat aquest temps, el pacient moria, indefectiblement. Però no és que el bruixot hagués encertat, no…, és que es matava el pacient mateix, que ja havia acceptat el diagnòstic… Hi ha molt de bruixot vodú en la política espanyola i catalana, molt d'interès en què les profecies funcionin, sobretot en què alguns bojos les facin funcionar…

Quan més desordre, més poder agafaran els partidaris de l'ordre recalcitrant. Per això els atrau la possibilitat que el país es converteixi en un desgavell sense solta ni volta. Total: passin vostès un bon cap de setmana.

 
 

Comentaris