El primer càrrec públic de Josep Borrell va ser el de regidor de l’Ajuntament de Majadahonda (Madrid) i el segon, responsable d’Hisenda de l’ens preautonòmic madrileny. Borrell sempre va viure al poble madrileny on va ser regidor fins que, l’any 2001, es va traslladar a Valdemorillo, al costat del Escorial, que és la seva residència actual. El nou ministre d’Afers Estrangers és un vell militant del PSOE madrileny que fins no fa gaire no havia tingut cap interès en la política catalana.
De fet, la irrupció política de Borrell a Catalunya no va arribar fins l’any 2015, de la mà del llibre “Las cuentas y los cuentos de la independencia” -no he trobat constància de l’edició en català-, un pamflet en el qual assegurava que el dèficit fiscal no existeix i que els independentistes enganyen a una càndida població hipnotitzada des de TV3. Des d’aquell moment, Borrell ha tingut una forta presència mediàtica a l’entorn ideològic de Societat Civil Catalana, entitat de qui es declara col·laborador.
El nou ministre de Pedro Sánchez és un activista de l’espanyolisme. Un senyal en la direcció exactament contrària a la finestra d’oportunitat que diuen veure el PSC, ERC i la major part del PDeCAT. I també és el ministre d’Afers Estrangers que haurà d’afrontar el desastre judicial espanyol que s’acosta des dels tribunals europeus, aquells que, en el llenguatge de Borrell, tenen una infecció de qüestionament del nacionalisme espanyol.
