De lliçons, ni una

"La cerimònia de la confusió ordenada pels aparells de l'Estat també s'ha de denunciar"

La pressió del govern espanyol contra Jordi Pujol és més política que per una voluntat d'aclarir la irregularitats que hagi pogut fer. La prova és que els mitjans que es nodreixen de les filtracions governamentals estan acusant de tot l'expresident, prescindint del rigor periodístic. No pot ser que Pujol hagi acumulat fons irregulars per una herència, també per finançar la independència, també per finançar il·legalment CDC i alhora per enriquir la família. Una mica de rigor, sisplau, que Pujol no és el Bundesbank. Les televisions espanyoles estan fent un periodisme deplorable, especialment a les tertúlies. Tot això ho hauran escoltat aquests dies en segons quins mitjans de comunicació, i a sobre donant lliçons de què ha de ser el periodisme. Doncs de lliçons ni una, senyors. Només faltava que el ministre d'Hisenda, Cristòbal Montoro, insistís ahir en aquesta tàctica de l'embolica que fa fort, des del Congrés. Que Podemos, Guanyem i ICV hagin presentat una querella contra Pujol i no ho facin contra la família reial pel cas Nóos o contra el president espanyol, Mariano Rajoy, pel cas Gurtel demostra que també actuen de forma esbiaixada, fent pinça amb el PP. Pujol ha de donar explicacions al Parlament i a la justícia, naturalment, però la cerimònia de la confusió ordenada pels aparells de l'Estat també s'ha de denunciar i l'esquerra alternativa no n'hauria de ser coresponsable.

 
 

Comentaris