A les tómboles de la meva infantesa sempre hi havia una nina Chochona, era enorme, aparent, amb vestits de colors estridents i un monyo que semblava un coet sideral.
La vicepresidenta de la Vega és la “muñeca chochona” del govern Zapatero millorada. No necessita un venedor de tiquets que s’esgargamellés cantant-ne les dubtoses virtuts. Les recita ella soleta, i així, amb cara de quatre, com si li empipés tenir un públic tan ignorant, ens deixa anar que “L’Estatut s’està desplegant amb tota la normalitat democràtica”. Afegeix amb la mateixa cara de vinagre: “El govern espanyol està plenament convençut de la constitucionalitat de l’Estatut” .
I no es pregunten vostès que si tan democràtic és, per quins set sous hem d’esperar una sentencia d’un Tribunal Constitucional que ha de garantir aquesta constitucionalitat? I encara més, donat aquest convenciment, i després de les encaixades i alegrois que es van fer el 30 de setembre de 2005, com és que just l’endemà els mateixos socialistes presentessin 67 esmenes, una mena d’aparell ortopèdic que el senyor Iceta té penjat al seu blog i que ocupa 123 pàgines? Si no s’hagués produït aquesta conversió de Doctor Jeckyll a Mr. Hyde, no hagués calgut per a res la intervenció del Constitucional; i no em serveix l’excusa que el PP va fer una esmena a la totalitat, el PP està a l’oposició i que digui el que vulgui, qui té responsabilitats de govern i poder és el PSOE.
El que els dic, una enganyifa, com la Chochona, que només era maca de lluny i a dalt de tot de les lleixes de la tómbola. Així, la vicepresidenta continua com aquell qui res: “Ara és l’hora dels jutges, ens toca respectar els temps, sense pressió, ingerències ni escarafalls”. Dona, costa de mantenir-se flegmàtic si resulta que aquest Estatut el vam votar en referèndum tot el poble de Catalunya, la qual cosa li atorga rang de Llei orgànica, com vol que mantinguem la calma quan ens diu que “acatarem el que digui la sentència del Tribunal Constitucional”?
Els del gremi sabem que una reunió d’importància s’acaba amb una roda de premsa conjunta, visualitzant l’acord i sintonia respecte els temes tractats. No és pas un detall sense importància que aquí cadascú garlés pel seu costat, el president Montilla, encomanat per l’esperit firaire de la tómbola afirmant que “Espanya és un país profundament descentralitzat” i la senyora de la Vega, carregada d’or com aquells conqueridors que tan els agrada emular en el “Día de la Hispanidad”, repartint-nos als catalans quatre boletes de vidre per anar enfilant el collaret que ens va regalar: “abans de final d’any es licitaran les obres per començar a treballar en l’accés ferroviari de la Terminal 1 de El Prat”. S’hi han fixat? Tres verbs que tot plegat volen dir que mouran papers.
