De l'independentisme al nacionalisme?

"Si amb tot el que ha passat el poder de Madrid ni tan sols s'ha molestat en fer funcionar correctament Rodalies és que la destrucció de l'Estatut no va ser un accident"

Totes les enquestes -amb la prudència inherent al fet que encara ni tan sols hem entrat en campanya- tenen en comú que dibuixen un escenari de victòria de Pedro Sánchez en què el PSOE obtindria un primer lloc clar, però molt insuficient per ser elegit al Congrés. Per tant, si les previsions es materialitzen, al socialisme espanyol només li queda optar per un front d'esquerres amb Podemos i suport estable de catalans i bascos o bé, en direcció contrària, un acord amb Ciudadanos que, en cas de necessitat, podria incloure també el PP.

 

En tots dos casos els fonaments del règim trontollaran. D'aquí que s'entengui l'aposta d'ERC i bona part del PDeCAT per un retorn tàctic al nacionalisme, un camí teòricament viable per apuntalar la nació en espera que es donin les condicions per a un nou intent republicà. Una mena de peix al cove en què els peixos serien espais de recuperació de l'autogovern perdut. El raonament global ve a ser que si no hi ha força per tenir un Estat, l'obligació és, almenys, preservar la nació.

 

 

D'altres espais són molt més escèptics. I amb motius. Perquè, si amb tot el que ha passat el poder de Madrid ni tan sols s'ha molestat en fer funcionar correctament Rodalies és que la destrucció de l'Estatut no va ser un accident, sinó un reflex més de l'autoritarisme colonial del sistema polític i financer madrileny.

 

En qualsevol cas, l'únic avantatge és que les opcions es veuran clares entre la mateixa nit electoral del 28A i l'estiu. Dante Fachín, des de fora de l'independentisme clàssic, ja dóna el règim per irreformable i vol reunir un grup de diputats per al bloqueig del sistema polític espanyol. Encara queda partit, sí, però som en els minuts finals de la pròrroga.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?