De trencar un vidre jugant a pilota a violar en colla. Del grapeig innocent i consentit a l’assassinat de l’amiga. De buscar un amagatall per una revista porca a cercar un indret on encabir un cadàver. Del nen al pertorbat. De la criatura al criminal. Del fill al fill de puta. De la màgia adolescent de Harry Potter al salvatgisme que William Golding va descriure cruelment a la novel•la El senyor de les Mosques.
Els expenedors d’exculpacions treballen sense parar a cada nou acte criminal protagonitzat per un menor d’edat. I són eficaços. Els arguments que fabriquen són de bon comprar. La violència als videojocs, el fracàs escolar, la intuïció de saber que la societat els tanca les portes del seu futur, la banalització del sexe, la desestructuració familiar, que si plou i fa sol, que si les bruixes es pentinen.
Són grans per cardar, per emborratxar-se, per treballar, però, ai, pobres criatures, són menors després de clavar dotze punyalades en un cos innocent que encara estava en edat de canviar cromos i pentinar nines. Són grans per bufar espelmes i petits quan s’apugen els pantalons després de violar en grup la veïna del cinquè.
Consoleu-los pel que han fet. Correu a buscar el psicòleg que ajudi a demostrar que en veritat el botxí és la víctima i la víctima un dany col•lateral que mereix, potser i com a màxim, compassió. Porteu-los un got de llet amb cola-cao i expliqueu-los un conte que els ajudi a agafar un són reparador guanyat merescudament després de segar vides o esperances, o totes dues coses. I si els tanqueu dos dies en un parador recordeu-vos del carregador del mòbil, no sigui cas que se’ls acabi la bateria.
Tot sempre i des de fa temps ben previsible. Una vida trencada, uns pares organitzant una caravana del dolor en busca de signatures per reformar una llei injusta, uns criminals al carrer en dos dies amb l’excusa que encara no gasten la talla XL i unes institucions repetint la cançó de l’enfadós d’una sola estrofa: no podem legislar en calent.
Si el problema és d’escalfor posem el cap a la nevera i ressuscitem el sentit comú. Els nens ho són mentre fan coses de nens. Assassinar i violar no ha estat mai a la llista dels deures. I malgrat tot la novetat és relativa perquè la maldat sempre ha trobat forats on encabir-se. Només que abans, quan la descobrien, provaven de foragitar-la i acabar-la. Ara li dediquem un gran i generós perdó acompanyat d’una pregunta innocent i criaturera: “oi que no ho tornaràs a fer?, Mira que t’aplicaré la llei de menor i aquesta nit no veuràs la tele!”.
