De Girona a Amsterdam

"Ens hem de fer a la idea que Catalunya té poc marge de maniobra en el mercadeig d'interessos d'aquest club d'estats"

Amsterdam és una ciutat neerlandesa benestant on viuen uns 850,000 habitants. Del seu nucli històric fins als seus afores, la diversitat d'orígens es fa tan palesa com l'evolució arquitectònica de la ciutat del segle XV fins al segle XXI. És una ciutat força liberal, oberta al món i al comerç, i on les bicicletes i els espais verds i florits aporten vida i tranquil·litat tant als habitants com els turistes que visiten la ciutat. El passat divendres, en un cafè-biblioteca, vaig participar en una conferència-debat sobre la delicadíssima situació que estem vivint a Catalunya, i el futur que ens espera.

 

En efecte, cal dir d'entrada que el debat ha estat una mica encès, però molt propi d'una societat civilitzada on impera el diàleg i l'intercanvi d'opinions. En plena discussió sobre la inacció i la passivitat de la Unió europea respecte a la violència policial de l'1 d'octubre i els empresonaments de representants polítics i civils catalans, un senyor, que es va presentar com a llibreter, argumentava que la Unió Europea no havia de comentar res sobre el tema, ja que és un club de 28 estats membres i no fa comentaris sobre els "afers interns" d'estats membres. I tristament, té raó. Aquesta és la UE d'avui. I ens hem de fer a la idea que Catalunya té poc marge de maniobra en el mercadeig d'interessos d'aquest club d'estats.

 

 

Dit això, i mirant cap als mesos vinents, crec que és absolutament necessari explicar amb la màxima claredat en què es basa el projecte republicà a l'esfera pública dels països europeus, insistint sobretot sobre el fet que el procés català és un moviment d'aprofundiment democràtic que té com a objectiu el progrés social. Hem de ser més presents que mai en els debats i les conferències on es debaten aquests temes. En aquest sentit, és una molt bona notícia que s'hagi decidit revertir la liquidació del Diplocat. Tot i això, hem de ser conscients que no n'hi ha prou amb aquesta eina. Les entitats de la societat civil han de jugar un paper essencial per fomentar el debat en el vessant dels valors democràtics i dels drets civils que perillen a l'Estat espanyol.

 

Hem de ser conscients també que Europa està sent greument amenaçada per l'auge d'una extrema dreta populista i ultranacionalista, que està guanyant terreny a marxes forçades en països molt rellevants de la UE. Precisament per això, el moviment republicà ha de mostrar-se contundent a l'hora de desmarcar-se d'aquests moviments xenòfobs, que en absolut tenen a veure amb les nostres aspiracions com a país. Avui dia, la paraula nacionalisme ha agafat una connotació negativa i és emprada quasi com un sinònim de xenofòbia. Al cap i a la fi, volem construir una República on els valors democràtics de la pau, el foment de la diversitat i el diàleg social siguin la base del progrés. I és només en aquest terreny que ens trobarem amb demòcrates d'altres països. En paraules d'Anne Frank, "Que bonic és el fet que no necessitem esperar ni un instant per començar a canviar el món". Doncs, això.

 

Comentaris