La política espanyola està en procés de redecoració. Evidentment que no estan pas per donar la benvinguda a la república independent de casa nostra, com diu un eslògan prou conegut, sinó que més aviat estan en un procés de renovació de catifes i cortines que no sé on ens portarà. Tant les unes com les altres són peces que tenen dos objectius: fer maco i ser útils perqué serveixen per cobrir, per tapar. L’una, la catifa, per cobrir el terra d’una habitació, per exemple. L’altra, la cortina és una peça de tela, o un material similar, que es penja en un finestra o una porta d’un edifici. I a part d’adornar, la seva funció és la d’impedir totalment o parcialment el pas de la llum o la visibilitat des de l’exterior. És a dir que els altres no vegin què passa a l’interior. Una cortina de fum, en l’argot militar, era una cortina artificial feta amb fum per a impedir la visibilitat en conflictes bèl.lics. Una estratègia de guerra que es va convertir en una expressió per explicar una maniobra política quan s’està amagant alguna cosa a l’oponent. Amb la moció de censura s’ha esquinçat la cortina amb la qual Rajoy i el seu govern pretenien acabar la legislatura, un cop aprovats els pressupostos. Però hi ha tanta merda sota la catifa que ni les cortines són prou tupides perqué els esquitxos no hagin traspassat i s’hagin encastat als vidres, a la vista de tothom. Ni Catalunya i el procés independentista, ni el xalet de Galapagar, ni cap altre argument que es basteixi en forma de noticia pot amagar l’escàndol de corrupció més gran perpetrat a Europa per un govern, el del Partit Popular. Un partit que recordin que quan va arribar al poder en l’època de José Maria Aznar ho va fer amb la proclama de netejar de corruptes la política espanyola. Estava clar que l’únic que venien a fer era a prendre el relleu dels antics inquilins d’un bloc de pisos que necessitava urgentment reformes. No es van molestar ni a parlar amb els veïns i es van limitar només a fer un canvi de catifes i de cortines.
- CA
