De cap a les eleccions

"I, arribats aquí, potser sigui el millor: unes eleccions en les quals les llistes de partits competeixin amb una de vocació nacional"

Ahir, després de les habituals tensions, suspensions i crispacions, la Mesa del Parlament va fer el pas decisiu i va deixar sense dret de vot els quatre diputats de JxCat, Puigdemont, Rull, Turull i Sánchez. Aquest gest a l'hora 25 d'aquesta aventura, quan s'anunciaven votacions transcendentals a la Cambra, resolia un "cuadrilema":

 

Primera opció: tots obeïen el jutge Llarena i als lletrats del Parlament, de manera que es mantenia la majoria absoluta independentista al Parlament fins al proper xoc amb l'Estat, que seria la mateixa tarda. Opció descartada per JxCat.

 

Segona opció: es desobeïa, obrint un panorama incert a immediat termini, doncs s'hauria de saber quina seria la reacció del govern i dels seus comissaris polítics, els jutges. Opció igualment descartada. Opció descartada per ERC.

 

Tercera opció: uns obeïen i altres, no, de manera que es perdia la majoria absoluta del Parlament i podien també perdre's votacions importants, com ha succeït. Va ser l'opció escollida per les dues formacions independentistes i cristal·litzada a la Mesa en una votació conjunta ERC i PSC.

 

Quarta opció: anar a eleccions anticipades. Opció no considerada però que els fets potser obliguen a tenir en compte.

 

Balanç general de la jornada, negatiu. No del tot perquè això només passa amb la mort, però amb una clara advertència del risc que corre l'independentisme d'acabar convertint una victòria possible en una probable derrota. I quina derrota!

 

No té cap sentit furgar en els judicis d'intencions de les parts. També això és utilitzat per l'enemic amb tota eficàcia. Mentre es votava per la tercera opció, Oriol Junqueras publicava una piulada en la qual instava a mantenir la majoria parlamentaria absoluta a tota costa: "L'acord aprovat pel ple el dia 2 d'octubre ni ens suspèn ni ens substitueix i permet garantir els nostres drets com a diputats. Per sobre de tot hem de preservar la majoria independentista, no ens podem permetre posar en risc la gesta del 21D". En l'objectiu coincidim tots; no en el mitjans. Però els mitjans poden condicionar l'objectiu fins al punt de fer-ho impossible.

 

Tots volem preservar la majoria parlamentària i, amb aquesta intenció, la negativa de JxCat pot entendre's com un xantatge: majoria parlamentària sota les nostres condicions. Però el mateix es pot dir de la d'ERC: majoria parlamentària sense condicions. El primer pot posar el Parlament en confrontació total amb l'Estat. El segon evita la confrontació momentàniament al preu de seguir acceptant la imposició espanyola i segueix posposant el que cada vegada es veu com més evident, la ruptura amb l'Estat.

 

 

Mentrestant s'han perdut ocasions de fer votacions transcendentals, com el suport parlamentari a l'autodeterminació i la reprovació de Felip VI. Qüestions de fons que vénen a fer més lamentable la terrible pèrdua d'imatge que l'independentisme, incapaç de mantenir el seu actiu més poderós, la unitat, va oferir ahir.

 

Les reaccions de les xarxes i fora d'elles han estat tumultuoses i amb recriminacions molt amargues. És difícil admetre que una unitat que s'ha mantingut contra vent i marea en moments tràgics es trenqui per una qüestió de procediment. Però és el que hi ha i això obliga a extreure les conseqüències pertinents.

 

La primera de totes, que la desunió no es converteixi en hostilitat.

 

La segona, que si no hi ha una recomposició immediata de la unitat d'acció i la debilitat parlamentària de l'independentisme s'accentua (per exemple, amb la retirada dels vots de la CUP) la convocatòria d'eleccions noves no serà una opció, sinó una decisió inevitable, ja que el president Torra no podrà continuar comptant amb majoria parlamentària.

 

I, arribats aquí, potser sigui el millor: unes eleccions en les quals les llistes de partits competeixin amb una de vocació nacional.

 

Comentaris