David Pérez ha de plegar. No importa per quin partit hagi estat elegit, ni tan sols de quin parlament democràtic sigui diputat. Pérez és un negacionista, una persona que intenta ocultar, amb arguments estrambòtics, la terrible catàstrofe humana que va significar la tirania de Franco. Acusar el catalanisme polític de xenofòbia contra els assassinats per la dictadura franquista equival, moralment, a considerar les càmeres de gas una “anècdota de la història”. I Jean-Marie Le Pen va rebre una condemna penal per aquella frase.
Al marge de les consideracions morals, el cinisme polític de David Pérez és espectacular. Sobretot si es té en compte que aquest diputat milita en un partit que forma part substancial del règim del 78, l’únic sistema democràtic d’Europa que manté els privilegis als responsables dels crims de la dictadura, com la llei de punt final de 1977, el manteniment amb diners públics del mausoleu del dictador al Valle de los Caídos o els incentius fiscals als donatius per a la Fundació Franco.
Pérez està per sota de la democràcia. I només es pot permetre el luxe de fer unes declaracions d’aquest tipus perquè és ciutadà espanyol. Potser per això defensa tant el règim que manté soterrats els ossos de centenars de milers de persones com si fossin gossos als revolts dels camins.
