D'unes eleccions a unes altres

"Ja no hi ha perill de govern de troglodites. No cal donar suport a un altre socialista in extremis"

Els resultats de les eleccions del 28-A tenen dues lectures que ja s'han fet abundantment, a Espanya i a Catalunya. A Espanya, el bloc independentista català al Congrés ha augmentat en cinc escons. Alhora, el seu equilibri intern s'ha escorat notablement del cantó d'ERC, partit guanyador de les eleccions. Ambdues dades, augment de l'independentisme i hegemonia neta d'ERC, tindran influència en les opcions d'aliances del PSOE.

 

Aquest es pronuncia per un govern en minoria i aplaça la decisió sobre aliances a les properes eleccions del 26-M. Mentrestant, li plouen les ofrtes: els mitjans unionistes, la banca, segurament l'IBEX-35, els barons dels seu partit, pressionen per una coalició PSOE-Cs. Podemos, per la seva banda, es postula com a soci de la mà dels independentistes. Altres, com Bildu, vesteixen i endolceixen la seva oferta amb una coalició d'esquerres, PSOE, Podemos-Comuns, ERC i deixen fora JxCat.

 

Són les qüestions de la governabilitat d'Espanya, Els resultats han punxat el globus estambòtic del feixisme tres en un, amb les seves reconquestes i tot-per-la-pàtries. Ja no hi ha perill de govern de troglodites. No cal donar suport a un altre socialista in extremis. Cal pensar i valer la minoria de bloqueig per avançar en la causa de la independència.

 

Però aquesta es ventila a Catalunya, on també han impactat els resultats electorals tot i que només orientativament, perquè no eren eleccions catalanes. Aquí també sembla que s'imposa el criteri de no avançar esdeveniments i esperar a les eleccions municipals i europees del 26-M.

 

I és en aquest moment quan intervé la Junta Electoral Central, fidel al seu sentit repressiu de tot allò català, prohibint les candidatures de Puigdemont, Comín i Ponsatí. El timing de la decisió i la notificació ja proven la seva mala fe, que voreja la prevaricació. I la seva consciència d'estar actuant arbitràriament, en abús de poder per atribuir-se competències que o té, coses que seran corregides als tribunals. Però a la JEC, simple executora de l'ordre de l'Estat d'excloure com fos la candidatura de Puigdemont, li és igual. Vol fora Puigdemont. L'Estat vol fora Puigdemont. I la JEC compleix.

 

La decisió és tan desmesurada que no prevaldrà. Com a mínim, pensen els junters (que tampoc no hi estan d'acord), s'entorpirà la campanya electoral de Puigdemont. D'una banda, sí. Per l'altra, no; al contrari, l'afavoreix. És evident que la intenció també és introduir una falca a la unitat de l'independentisme. Vell anhel unionista. Però ERC denuncia l'intent d'exclusió de Puigdemont. La unitat es manté.

 

 

I no només es manté. Demostra clarament la seva necessitat. L'Estat no descansa i obliga l'independentisme a actuar unit, sota pena de posar en perill la seva supervivència. Tot atac a un sector de l'independentisme és un atac a l'independentisme. Tots els projectes independentistes són necessaris. Creure que es poden obtenir beneficis de la caiguda o fracàs d'algun és un error. La prohibició de la candidatura de Puigdemont és un atac a la legitimitat exterior de la República. No és un contratemps d'un partit.

 

En aquest joc entre el partit i la nació hi ha el nucli de la política independentista els darrers temps. El reenviament a les eleccions del 26-M probablement no resoldrà gran cosa perquè s'esperen uns resultats molt complicats. De manera que el final d'aquesta qüestió arribarà amb la sentència del Tribunal Suprem, que es preveu per a després de l'estiu. En aquest moment es plantejarà la necessitat d'una resposta de la societat catalana que no es podrà improvisar i probablement caldrà recórrer al pronunciament popular mitjançant unes eleccions anticipades.

 

La seva forma més senzilla seria un referèndum.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?