D, de Desacomplexats

"Una de les principals condicions de la convocatòria del referèndum és la creació de l'ambient adequat que pressuposi unes mínimes garanties d'obtenir un resultat convincent. (…) Com una bona possibilitat de fer proselitisme per la causa i aconseguir la predisposició necessària de la majoria de catalans, Catalunya: estat de la nació proposa la convocatòria de successius assaigs de referèndum sota l'aparença d'unes grans enquestes o test d'opinió pública amb la finalitat d'anar creant l'ambient idoni i conèixer l'estat de motivació general. És una proposta per a la qual no és necessari demanar cap tipus d'autorització i, com a dates d'assaig, podrien escollir-se la Diada de l'11 de Setembre de cada any." 
(Catalunya: estat de la nació, DDAA)

No sé si a la caverna mediàtica l'irrita més que el Barça tingui un president independentista o que el 'sí' a la consulta popular d'Arenys de Munt hagi tingut el suport del 96% dels qui van anar a votar diumenge. Les escopinades de la premsa espanyola són de les millors que hem pogut llegir darrerament, escrites amb sàvia renovada. El diari El Mundo ha utilitzat la fórmula Bufonada independentista en Arenys de Munt. L'ABC ha optat per ridiculitzar la jornada amb una subtilesa en el llenguatge que esmuny el pit dels més sensibles: Los independentistas sacan pecho pese a no votar ni la mitad del censo. L'entranyable Jiménez Losantos ha fet una crida perquè s'imposi, definitivament, la coherència política, i en un atac de lucidesa ha sol•licitat molt amablement a Joan Laporta que "tregui al Barça de la Lliga, tant més afrontosa quan evidentment espanyola". Evidentment, senyors, la preeminència intel•lectual no se sol adquirir sense premeditació i la indiferència és la millor de les receptes al ja tant habitual sentit de l'humor espanyol. 

El que interessa no és tant l'efecte que ha pogut tenir la consulta independentista Península endins, sinó l'innegable èxit mediàtic, també fronteres enllà. Encara que només sigui un gra de sorra, la voluntat del 40% dels ciutadans d'Arenys de Munt –i, conseqüentment, d'una part del poble català- s'ha situat en la competitiva esfera de les notícies internacionals. The New York Times titulava Catalan Town Votes For Independence From Spain, en un article on relacionava la futura sentència de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional amb la delicada estabilitat parlamentària de Zapatero. També el diari francès Le Monde es feia ressò de les reclamacions polítiques fetes durant la Diada amb La Catalogne se mobilise pour defender son statut d'autonomie élargie  i de la iniciativa arenyenca amb Une commune de Catalogne vote pour l'indépendance de la région. Probablement, hi haurà algun llest acomplexat que lamentarà que Catalunya aparegui a la premsa internacional només per aquesta raó. És cert. Però, posats a triar, prefereixo que se'ns conegui per ser un poble amb una cultura, una llengua i una identitat pròpies que no pas per la prostitució i els robatoris als carrers de Barcelona. 

La pregunta que cal fer-nos és "I, ara, què?". El Govern espanyol ho ha tingut clar des del principi: "Valor jurídic, zero; vinculació legal, zero; conseqüències legals, zero". Són advertiments de la vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega ahir mateix, que no han impedit que una seixantena de municipis ja estiguin buscant data per seguir els passos d'Arenys de Munt. L'altra batalla se situa en l'arena més estrictament política (i dels somnis). Joan Laporta i Joan Carretero han començat a festejar i ja no se n'amaguen. Ara bé, com tots sabem, a vegades l'amor només és un joc, i un s'ho creu més que l'altre. Tinc els meus dubtes que més enllà de sortir a passeig, Laporta vulgui casar-se amb Reagrupament i encapçalar la llista per a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. A Laporta, ja ho sabem, li agrada guanyar per golejada.

 
 

Comentaris