A pesar d’un exabrupte que em va semblar impossible d’empassar, he de reconèixer que em vaig sentir molt proper a la intervenció que va fer ahir al Parlament el filòsof animalista Jesús Mosterín, a propòsit de la ILP que demana la prohibició de les curses de braus a Catalunya. Però caram, l’exabrupte en qüestió era massa bèstia. Dolorós, fins i tot. En una altra ocasió, ja vaig escriure aquí mateix que no sóc partidari de les prohibicions, i això em va guanyar, entre alguns lectors amables, el temible qualificatiu de tebi. Sense dubte no vaig saber explicar-me: que no m’agradin les prohibicions no vol dir que m’agradin les corrides. Ben al contrari, em semblen un espectacle depriment i miserable. Però això no vol dir que tot sigui vàlid a l’hora de condemnar-les. Intentaré explicar-me a través d’un parell d’exemples trets de l’al•locució parlamentària del senyor Mosterín.
Va exclamar el filòsof que l’espectacle taurí és “símptoma d’un molt escàs desenvolupament espiritual, moral i intel•lectual”. No puc estar-hi més d’acord: argumentar aquesta afirmació com es mereix (és a dir, des de l’espiritualitat, la moralitat i la capacitat intel•lectiva) és feina àrdua que ultrapassa enormement la cabuda i les pretensions d’un article com aquest: però penso que és exactament així i que la frase de Mosterín és una manera francament bona de resumir-ho. La tauromàquia, en fi, no és més que una manifestació de barbàrie secular, cridada a desaparèixer més d’hora que tard.
Però Mosterín la vessa quan, com denunciava Ausiàs March a propòsit dels trobadors, per escalf traspassa veritat: és el moment en què se li va acudir comparar les curses de braus amb la violència de gènere o l’ablació de clítoris. El filòsof va voler defensar tal comparació argüint que totes aquestes pràctiques formen part de determinades tradicions culturals, però que això no significa que siguin acceptables. És un bon plantejament, però la resolució em sembla pèssima. Servidor és darwinista, i això vol dir que, per bé que estimo profundament els animals, em sembla fora de lloc tota comparació amb els humans. I més quan la comparació arriba al punt de comparar la mort d’un animal, per violenta que sigui, amb la mutilació d’una persona. Sincerament crec que ens trobem davant d’un trànsit il·legítim entre categories, que en bona part invalida el raonament i dóna camp per córrer als defensors de la barbàrie. L’obvietat necessita ser molt ben argumentada per no convertir-se en grolleria.
En fi, els aconsello que no deixin de llegir Fiesta d’Ernest Hemingway, un pro-taurí confés, per més que a mi em dolgui. No puc més que deplorar la fascinació de l’autor per les curses de braus. Però això no treu que la novel•la sigui excel•lent.
