Quan els australians pensen amb Espanya, pensen en futbol, paella, Penélope Cruz, Antonio Banderas, flamenco i com no corridas de toros. Ens agradi o no, aquesta és la imatge generalitzada d’Espanya. Per sort la realitat és molt més variada i rica, però la veritat és que un dels trets que més criden l’atenció dels australians són les curses de braus i ho entenc, si jo no fos espanyola també em sorprendria de que, en ple segle XXI, en un país llunyà, maltractessin un animal per pura diversió de la massa popular.
Pels australians les curses de braus són tan sorprenents com aberrants. L’altre dia, un australià m’explicava que durant unes vacances a Espanya va poder seguir una corrida en un bar. Per a ell va ser tot un xoc, no entenia com les persones que estaven en aquell bar es poguessin divertir amb aquell espectacle. Després de la corrida, el cambrer va posar un partit de rugby a la televisió i aleshores eren els espanyols els qui s’exclamaven per l’agressivitat de l’espectacle. Aquell pobre home australià no entenia res, per a ell la situació era surrealista i meravellat es preguntava: “Com poden considerar agressiu el rugby si han estat gaudint mentre veien com maltractaven a un animal?”
Aquí a les antípodes no entenen com es pot mantenir un costum tan terrible al•legant tan sols que és una tradició cultural. Per tradició també podríem recuperar els espectacles del circ romà, canviant cristians per terroristes per exemple. Potser també seria bona idea tornar a legalitzar el costum, del poble de Manganeses de la Polvorosa, de llençar una cabra des del campanar. Però crec que el que hem de fer és avançar cap al civisme i la raó i allunyar-nos de la barbàrie. Gaudir del sofriment, sigui d’una persona o d’un animal, és ser un barbar i no tenir res dins el cap.
Per sort a Catalunya ja fa temps que existeix un moviment anti-taurí i recentment el parlament català ha acceptat que es segueixi tramitant una Iniciativa Legislativa Popular, avalada per 180.000 signatures. Seixanta-set diputats han votat a favor de que la ILP continui debatent-se, mentre que cinquanta-nou van donar suport a les esmenes a la totalitat presentades pel PSC, PP i Ciutadans.
La reacció del PP ha estat automàtica. La secretària General dels populars, María Dolores de Cospedal ha afirmat que “Hi ha una cosa molt important per defensar, la llibertat. I els catalans han de ser lliures per decidir si volen anar a una corrida o si no volen anar-hi”. També creu que els toros són una manifestació de la cultura espanyola i que “així ho entenen també molts catalans” i considera que “Hi ha determinats partits polítics que amb intenció partidista i per tractar de treure vots i de crear adhesions polítiques fomenten actituds contràries a Espanya o a Catalunya”.
La veritat és que les declaracions no són gaire innovadores. Un altre cop el mateix discurs en contra de qualsevol iniciativa catalana que suposi un canvi respecte a com considera el PP que han de ser les coses per mantenir una realitat que fa pudor de naftalina, pudor d’habitació tancada durant molt de temps, pudor de cosa vella. Tal i com fan en el discurs en contra de l’estatut i de les consultes per a la independència, on diuen que defensen els qui no estan a favor, en aquest cas declaren que no volen prohibir els toros, perquè representen els interessos dels que volen gaudir d’aquest espectacle. El que no tenen en compte és com funciona la democràcia, on el poble és sobirà i pot canviar les coses. En aquest cas, si finalment els qui representen al poble voten a favor de prohibir les curses de braus, serà un resultat totalment vàlid obtingut seguint la llei. I prou de tant paternalisme, en considerar que els catalans que han signat la ILP o que volem més espectacles taurins estem manipulats per partits polítics que buscant vots fomenten actituds contràries a Espanya. Voler prohibir les corrides no és anar en contra d’Espanya, és anar en contra de la brutalitat i no ha calgut que cap partit polític ens fes entendre això.
