CURRO JIMÉNEZ I CASTELLS

"I és clar que escridassa l'oposició aquest beneït de Déu, i se'n recorda dels temps en què la política s'exercia des del Parlament de Catalunya amb dosis de saviesa i murrieria, però amb efectivitat"

Puigcercós s'arrapa al faristol com si anés a cavall d'una mula i pretén fer creure que ha tocat el cel amb els dits, tanmateix el seu rostre sembla un forrellat de presó. El mateix conseller Castells diria que fa anys que no deixa anar una riallada, ben al contrari, s'enrabia com un reveixí perquè CiU no vol signar el pacte del finançament.

El responsable de les finances del govern català va aprendre l'ofici treballant per a un gran conseller: en Macià Alavedra, de manera que ha tastat la mesura d'una forma de fer política que ara, per més que s'estiri els cabells, no troba en cap dels seus companys de govern (inclòs el Molt Honorable President).

Si en Castells tenia càrrec als governs Pujol era perquè valia, això per descomptat, que no vol pas dir que no n'hi haguessin alguns més aptes per traginar palla, però aquests ja s'apartaven de la cursa i s'arraulien en institucions més oblidades i confortables on criar panxa.

El cas és que un mal conegut, escàs i aïllat no causa grans perjudicis al sistema central. Avui allò que era una xacra és una pandèmia que campa per on li dóna la gana: en arribar el Tripartit I la Generalitat comptava amb 140.000 funcionaris laborals; avui són 220.000, d'aquests 30.000 són mossos d'esquadra, mestres i metges, els altres 50.000... vés a saber entre parents, protegits i pobres (que eren les tres categories a qui els professionals liberals catalans perdonaven els honoraris en temps de Franco).

Només cal saber sumar per descobrir el parany on pretenen que hi veiem la terra promesa: repartiran 11.000 milions entre les Comunitats Autònomes al 2014, i si sumem el que el govern Zapatero ha promès a cada comunitat resulta que surten 13.000 milions, ah! Però d'això que jo en dic "ser burro" ara se'n diu "un model més federalista".

Naturalment que Castells ho sap, igual que les xifres que ell mateix ha donat per bones: si fa un any el dèficit fiscal de Catalunya estava entre 11.000 i 14.000 milions d'euros amb acord unànime de tots, com pot ser que d'aquí cinc anys pretenguin eixugar-lo amb 3.800??? I com ens menjarem el deute històric, si el dèficit de la Generalitat corresponent a l'any 2008 ja és de 4.862 milions d'euros en xifres també publicades pel mateix Castells?

Llencen a la palestra un nom tècnic per mirar de distreure, el "principi d'ordinalitat" com si els catalanets no fóssim capaços de llegir el que no sabem i fer-nos-en una idea prou clara: saben en què consisteix el principi d'ordinalitat? Doncs que Catalunya és la tercera comunitat en aportar recursos a l'Estat, darrere Madrid i Balears. Per ser més exactes, aporta un índex de 121.1, doncs després de la guillotina d'aquest finançament la deixen en un índex del 94.4 i en el lloc onzè del rànquing. Visca!!! Si s'apliqués l'Estatut que tots vàrem votar, el del ribot, l'índex resultant seria de 117, que ja està bé, ja, ser solidari, però vendre's la casa per anar a lloguer no.

I és clar que escridassa l'oposició aquest beneït de Déu, i se'n recorda dels temps en què la política s'exercia des del Parlament de Catalunya amb dosis de saviesa i murrieria, però amb efectivitat, i havíem de vigilar les carteres, això sí, però mai ésser plomats pels mateixos de casa disfressats de Curro Jiménez amb un trabuc que no serveix ni per espantar els pardals.

 
 

Comentaris