Curiosos antagonistes

"Avui, a Catalunya, si vols governar “contra la casta”, els postconvergents són un soci infinitament més útil que no el PSC"

Amb tots els focus mediàtics pendents de la reunió Sánchez-Torra que s’havia de produir l’endemà, resulta que aquest dimecres al Parlament de Catalunya es va aprovar una cosa important, una cosa d’aquelles que justifiquen una legislatura. Apuntin: Decret 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge. Per raons d’espai no entrarem en els detalls, però anotarem aquí les paraules del portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, el dia de la votació: “una victòria ciutadana davant dels fons voltor i els grans especuladors”.

El Decret 17/2019 és potser l’exemple perfecte de com ha evolucionat l’eix esquerra-dreta a Catalunya els darrers anys, coincidint amb els avatars del procés. Hi van votar en contra PP i C’s, i això entra dins de la lògica de tota la vida, però hi va votar a favor JxCat (no és que hi votés a favor, sinó que el va impulsar des d’una de les seves conselleries al Govern) i s’hi va abstenir el PSC. I ni una cosa ni l’altra responen a la lògica de tota la vida. Tornem a Palomera: “Se m’escapa per què el PSC no hi ha votat a favor. Una llei que para els peus als fons voltor. Amb tota la franquesa ho dic”.

L’evolució del que fa quatre dies es deia encara Convergència i Unió no ha estat només des de l’autonomisme cap a l’independentisme, sinó també des de la dreta cap a l’esquerra. No consta que això respongui a cap decisió conscient, no hi ha documents ideològics aprovats en aquesta línia, no consta tampoc cap congrés o assemblea on s’hagi debatut un canvi d’orientació d’aquesta magnitud, però el fet és que, especialment de 2015 ençà, la llista de lleis socials aprovades al Parlament amb el vot favorable de l’espai postconvergent deixa estupefacte qualsevol que hagi conegut la CiU de tota la vida. El que ha succeït és una cosa molt rellevant: el procés ha desconnectat l’espai postconvergent dels seus aliats històrics de la gran patronal, dels lobbies empresarials i del sistema financer. El sistema ha fugit de JxCat tant com JxCat ha fugit del sistema. La parella ha trencat la seva relació de dècades, ja no hi ha vasos comunicants, ja no hi ha favors per sota la taula, ja no hi ha generoses donacions a la fundació del partit, ja no hi ha esmenes sospitoses als PGE al servei d’interessos molt concrets. No és que JxCat sigui d’esquerres (no crec que ni ells sàpiguen què són), és que ja no té amos, cosa que per fer polítiques d’esquerres és quasi més útil que no ser d’esquerres.

Al seu torn, el PSC ha fet l’evolució inversa. Sempre havia estat un partit sistèmic, però el procés l’ha escorat cap a la dreta. La necessitat de tancar files per impedir la ruptura, combinada amb la voladura dels ponts entre els postconvergents i les oligarquies, ha convertit el PSC en l’interlocutor català preferent de les estructures del Règim del 78, també les econòmico-financeres, cosa que es reflecteix no només en el seu alineament amb PP i C’s al carrer, sinó també en les votacions al Parlament de Catalunya: la gran majoria de lleis socials aprovades per la majoria independentista des de 2015 han tingut el vot en contra o l’abstenció del PSC i han estat recorregudes al Constitucional, que les ha suspès. Quan, la nit de les eleccions municipals, l’upper Diagonal es va posar a treballar per apartar ERC de l’alcaldia de Barcelona, no estava treballant “per un acord de progrés”. Estava treballant per col·local el PSC dins del govern municipal i no perdre completament el control de la capital de Catalunya. Se’n va sortir, per cert.

 

ERC, i amb molta més incomoditat la CUP, han sabut llegir aquesta nova disposició de les peces sobre el tauler i per això han conformat majories de govern o parlamentàries amb el món postconvergent. Avui, a Catalunya, si vols governar “contra la casta”, els postconvergents són un soci infinitament més útil que no el PSC. En canvi, els comuns continuen llegint la realitat amb les ulleres que duen posades els seus companys d’ICV des de 1980. Les ulleres que fan que les retallades de Mas siguin “un crim” i en canvi la reforma constitucional express del govern Zapatero per prioritzar el retorn del deute per damunt de la despesa social, tret de sortida de totes les retallades, sigui només “un error”. Les ulleres que fan que, contra tota evidència empírica, JxCat sigui “la dreta” i el PSC formi part de “les esquerres”. Entrevistada recentment per Xavier Graset al Mes324, Jessica Albiach descartava la proposta d’ERC de fer un govern de coalició amb republicans i JxCat amb l’argument que els postconvergents “són els nostres antagonistes”. Curiosos antagonistes, amb els quals pots pactar uns pressupostos, votar un Decret com el 17/2019 i solidaritzar-t’hi com a presos polítics. En la mateixa entrevista, Albiach no va descartar governar amb el PSC, el principal alfil del Règim del 78 a Catalunya. Una llàstima.

 

Comentaris (14)
REFLEXIU Fa 5 dies
El votant de CIU crec que sempre ha sigut més de centre o centre-esquerre que no pas molts dels seus dirigents, que no tots, doncs vàren fer moltes lleis a Catalunya amb un caire molt social, però a Madrid no sempre era així. Jo m'identifico en aquest cas com a centre-esquerre.
David Fa 11 dies
El PSC, pel fet de ser sistèmic té força tics de la "dreta" però jo crec que, el que ha passat últimament no és que s'hagi alineat a la dreta sinó que s'ha alineat a l'autoritarisme. Recordem que també hi ha autoritarismes i dictadures d'esquerra.
Ramon Fa 11 dies
Per haver aconseguit la independència, la fórmula no era que el primer partit dels catalans hiperdemostrés inútilment llur esquerranisme sinó que el segon partit dels catalans defensés el primer. Que el defensés tant dels atacs per no ser prou d'esquerres. Com dels atacs per corrupcions.
Ona Fa 11 dies
Gràcies Sr. Voltas, avui començo a respectar-lo. Necessitem més escrits així. Cal intel.ligència per guanyar.
Joan de canyamars Fa 11 dies
Com a votant de JuntxCat em sento plenamentn identoficat amb el que dius. El nou eix no es dreta-esquerre sino casta expoliadora que utilitza el sistema per sotmetre a la clase diguem ne productiva.
Joan de canyamars Fa 11 dies
I Marta Pascal forma part dels defensors de la casta expoliadora, potser perque es una filla de papa que no ha fet ni brot en se vida.
Narcís ( no n'és d'estranyar gens ni mica tant de votant no esquerrà .. tanta falsedat és impossible de pair ! ) Fa 11 dies
El Podem i el PSC tenen d'esquerres allò que un servidor té de frare .. simples baliga-balaga pro la dolce far niente ! PD : impossible representin ser contra la injustícia, contra la indignitat, contra l'endoll, contra . . . . . ( i menys contra l'enveja, contra la gelosia i contra prejudicis a persones catalanes ) que sí pro el paperot, paperot juganer amb forans il·legals que no pas pro ciutadans propis necessitats de tota necessitat !
Josep Maria Elias Fa 12 dies
Tinc l'esperança que l'eix dreta esquerra cedeixi el pas a l'unionisme separatisme. Quan passem la riva ja duscutirem polítiques socials. Cal fer front a la monarquia espanyola per poder decidir el nostre futur.
Ramon Fa 12 dies
Donar-li gaire importància a dretes o esquerres puteja la defensa i ja no diguem l'alliberament de la nació catalana.
Pol II Fa 12 dies
L'esquerra sucursalista espanyola sempre ha sentit més malvolença vers els partits de centre-dreta democràtica catalans, que no pas vers la dreta autoritària espanyola, p.e. el PP, a propòsit un partit espanyol fundat l'any 1976 per 7 ex-ministres de Franco.
Pol Fa 12 dies
Al meu parer en Voltas l'encerta plenament. Jo també penso que els hereus del PSUC/ICV encara (?!) estan ressentits del fet que l'any 1980 a les eleccions del Parlament, el PSUC i el PSC/PSOE no tinguessin prou vots per a governar, tal com s'esperaven. Les "relacions" i recels de les confluències de Podemos vers les CUP, també semblen calcades dels anys 70 i 80 entre PSUC i PSAN.
Basset Fa 12 dies
A hores d'ara ja tots/es sabem qui va encetar el meló de la discòrdia i el continua tallant: els posttripartit. VCLl II*II
Catalunya en Comú Podem: Pur trilerisme Fa 12 dies
Si són tan progressistes per què va mirar cap a una altra banda quan es va aprovar "la llei mordassa digital"? Per què ajuden a la governabilitat dels ajuntaments de Lleida i Tarragona (conjuntament amb la "dreta" de JxCat)?
REFLEXIU Fa 5 dies
A Tarragona no governa JuntsxCat
Ramon Fa 12 dies
Sí, jo també crec que Junts per Catalunya es d'esquerres. De fet és la major crítica que li faig. Primera perquè la causa nacional ha de ser transversal. I segona perquè, què es pensen, que per més d'esquerres que siguin els del tripartit deixaran de dir-los que són "la dreta"?
Victor Fa 12 dies
Es que massa dels dits d'Esquerres tenen un catecisme, en el pitjor sentit de la paraula. Per això, quan Merkel fa el que ells no fan , recordem que Iceta va anar a manifestacions amb VOX i Colau ha pactat amb Valls, la seva pretesa superioritat moral els imedeix fer autocrítica.