Som davant l’enèsima operació d’Estat, del deep Estat, de la claveguera, de l’extrema dreta que hi ha darrera els bessons Casado i Rivera, de VOX i xusmapol. Tots ells han decidit que volen confrontació, violència, dividir l’independentisme, perseguir i il·legalitzar la dissidència política. No saben que els anhels de llibertat són il·legalitzables i que estem decidits a parlar de vida encara que ens tapin les boques. I vosaltres amb nosaltres, gràcies per la vostra defensa de la democràcia davant qui només aposta per la repressió. Sou amor, som #cupINTOCABLE.
La fiscalia de l’Audiència Nacional fa temps que li té ganes a la CUP. És un secret a veus, som una carpeta vermella plena de seguiments, fitxes policials, escoltes i infiltrats als moviments socials. Ho vam tornar a denunciar el passat 20 de setembre, prenen cafè per parelles al costat de la nostra seu, a veure qui hi entra i qui en surt. No han parat ni ho faran. Ho direm i repetirem fins l’esgotament: la violència no és ni serà la nostra opció, és la de l’Estat. Punt final.
En absència absoluta de violència, les insinuacions del conseller Buch sobre una suposada estratègia violenta aplanen el terreny per la il·legalització. Alguns s’omplen la boca d’unitat i no estan a l’alçada. Cops de porra a la República antifeixista, impunitat per l’extrema dreta policial. Davant un nou episodi del a por ellos calia tancar files contra l’autoritarisme, la imposició i la pocavergonya del règim del 78. De veritat que no ho veieu? De la mateixa manera que els tumultos van portar el relat de la rebel·lió, els comandos portaran el de terrorisme. Els Jordis, Tamara i Adri.
Quan els mossos deixin d’utilitzar la càmera de reconeixement facial que propicia la repressió envers els moviments socials, aquests deixaran de tapar-se la cara. Fàcil. Quan assumim que la desobediència civil i la legítima protesta són imprescindibles per dir-li a l’Estat espanyol que volem exercir el nostre dret d’autodeterminació, estarem preparats per guanyar. Mentrestant, deixem de perdre un llençol a cada bugada i de fer-li el joc al terrorisme d’Estat utilitzant la seva terminologia. No, no va ser un intent d’assalt al Parlament.
Estem psicològicament segrestats pel seu relat repressiu. Estocolm amb Llarena i associats. Doctrina de xoc. La prova? Aquesta setmana milers de dones protesten i ocupen el senat dels Estats Units i ningú diu que és violència o que han assaltat la institució. N’han detingudes moltes. Precisament per això té encara més força la protesta: és tan important que estan disposades a assumir-ne les conseqüències. Això és la desobediència civil, rebel·lar-se contra les injustícies des de la no violència, saber que hi haurà una resposta i assumir-la.
Un milió de persones al carrer no mouran mai un Estat amb taps a les orelles contra la veu dels catalans. Un milió de persones al carrer amb l’objectiu pacífic i decidit de paralitzar-lo i crear un problema molt gros a nivell europeu ja seria un altra cosa. A canvi? Dret a l’autodeterminació i llibertat preses polítiques. Organitzem la desobediència. Pas endavant en una legislatura que sembla tocada de mort. És una obligació moral fer-ho.
