El món s’acaba i resulta que és culpa teva. Ho has fet tot tan malament que al final has provocat que el planeta exploti en un apocalipsi ecològic irreversible. Ets un inconscient! Tu i tota la teva classe social que, durant anys, heu estat vivint com si fóssiu aristòcrates. Vergonya us hauria de donar no haver-vos comportat com a pobres. No heu tingut la decència de pensar en el vostre pobre planeta. En comptes d’això heu conduit cotxes dièsel barats. Heu carretejat la vostra miserable compra en bosses de plàstic. Heu embolicat els entrepans de l’esmorzar en paper de plata tòxic. Són escòria. Tu i tots els teus congèneres sou els culpables de que el món no perduri per a futures generacions. Que col·lapsi perquè l’heu explotat. Què us costava comprar bosses de roba per portar la compra? Canviar-vos el cotxe per luxosos vehicles elèctrics? Llençar el cotxe de la família i demanar un parell de crèdits per comprar un model actual i una mica més car?
Tot això de la contaminació és culpa vostra i per això sou vosaltres, els treballadors, els que heu de pagar. No dissimuleu parlant dels creuers que contaminen. És culpa vostra, no de les empreses que us cobren 5 cèntims per cada bossa de plàstic però que us venen qualsevol producte en una capsa feta d’aquest material. Les empreses i els creuers de luxe i les fàbriques de cotxes i les companyies que guanyen fortunes amb cada producte que teòricament recicleu a casa, tots aquests no tenen cap responsabilitat sobre el clima. És un problema concret i específic atribuïble a tu.
No vull ser pas un d’aquests escèptics neoliberals que es qüestiona la crisi climàtica o que dubta del destí funest de la terra. Només em molesta que, un cop més, siguem nosaltres, els treballadors i la classe mitjana, la que haguem de carregar amb el pes moral i la culpa dels problemes mediambientals del món. Aquest és un graó més en l’escala de culpabilització dels obrers que funciona tan bé en l’occident capitalista. Perquè culpar-nos a nosaltres, fer-nos sentir malament, activa cert mecanismes que, en última instància, ens empenyen a gastar diners i, per tant, a alimentar un cop més la indústria. Paguem per les bosses o comprem bosses de tela o ens canviem el cotxe per un que serà més car o directament adquirim un vehicle elèctric després de passar a demanar un crèdit al banc. Això si no hem decidit anar fins el fons de la culpa i deixar de consumir el menjar “normal” per gastar-nos fortunes en productes etiquetats com “ecològics” que no sempre corresponen a la promesa que ens fan a l’etiqueta. Fer-nos sentir responsables és un mecanisme per incentivar la despesa econòmica i augmentar els beneficis industrials. Exactament igual que en els processos de reciclatge domèstic de separació de la brossa. A casa fem la feina i la indústria estalvia mà d’obra.
És moment d’exigir que els polítics i les empreses deixin d’assenyalar-nos a nosaltres com a responsables de la crisi climàtica. No mentre ajuntaments com el de Barcelona permeti l’arribada massiva de creuers contaminants a port però prohibeixi que la meva dona entri amb el seu cotxe. No mentre les empreses segueixin enriquint-se de la nostra mala consciència però sense fer canvis realment revolucionaris en les seves pràctiques contaminants. No mentre em venguin cinc pomes en un recipient de plàstic i facin servir avions per portar maduixes de ves a saber on. Feu la feina els que teniu diners i poder. Després, en parlem.
