"Cuatro indios" i una #VagaUniversitats

"M'estic pensant si convidar Josep Borrell a les classes que imparteixo d'Història d'Amèrica a la Universitat de Barcelona"

Avui la comunitat universitària reprèn una vaga que reivindica la recuperació de la universitat pública i, sobre tot, un canvi radical de les polítiques que des de fa uns anys la regeixen: professores i professors amb contractes temporals que fan tasques estructurals i que sumen més del 50% a la major part de les facultats de les diverses universitats públiques de Catalunya exigeixen el reconeixement real de la seva feina, una remuneració digna i la tranquil·litat contractual necessària per a poder preparar les classes, atendre l'alumnat fora d'hores lectives, llegir per tenir coses interessants i actuals a dir a l'aula i, de pas, poder pagar les factures de la llum i de l'aigua a casa.

 

Avui alumnes de diferents universitats han explicat als mitjans de comunicació que cada cop hi ha més gent que queda fora de la formació universitària pels preus dels crèdits de les matrícules, i alhora, les professores i els professors que cobren entre 300 i 500 euros per a impartir fins a 18 crèdits anualment, han explicat que els números no surten: l'alumnat paga massa, el professorat cobra res, i cada cop hi ha més personal administratiu i de serveis contractat en condicions del tot vulnerables i amb remuneracions indignes. Val a dir, a més, que estructuralment, la Universitat Pública precaritza especialment les dones: la gestió −que majoritàriament fan les dones− ni es comptabilitza ni es remunera en les carreres acadèmiques, són sobre tot dones les que desenvolupen tasques administratives i de serveis en condicions precàries i, en general, la Universitat penalitza la maternitat i les cures. Ens ho diu, això, el nombre majoritari de dones que queden excloses al llarg dels anys de la promoció dins la carrera acadèmica pel temps que han dedicat a la maternitat, i ens ho diuen les exigències de qualitat −absolutament inhumanes i incompatibles amb les cures− que agències d'ens públics com la Generalitat i l'Estat, i lobbies acadèmics imposen. Ens ho diu, també, el nombre de rectors, de vicerectors, de catedràtics, de degans, de directors de departaments que hi ha, en contrast amb el nombre de professores associades que porten anys sostenint la feina de debò: la de les aules. Ens ho diuen les dones que netegen les universitats i estan als llindars dels índex de pobresa.

 

Tot això deu voler dir que la Universitat gaire important no és... i de fet ens ho corroboren cada dos per tres molts dels polítics que, casualment, ens governen.  Com Borrell ahir, que ens va donar tota una lliçó a tot el professorat de les universitats públiques que avui i demà sortim als carrers i deixem les aules buides: nosaltres no arribem a finals de mes perquè llegim, anem a congressos, ens endinsem en conceptes, indaguem en cultures, i generem i provoquem coneixement. Ell, en canvi, és ministre i diu animalades davant un auditori universitari!

 

M'estic pensant si convidar-lo a les classes que imparteixo d'Història d'Amèrica a la Universitat de Barcelona, perquè m'encantaria preguntar-li quina carrera va fer, quins títols té i com els ha obtingut, què és "un indio" i quants en són "cuatro", i com és que un senyor ministre pot arribar a menystenir així la història, la veritat, la política, la humanitat i la Universitat.

 

Tot sembla indicar que Borrell ha encertat la carrera i que les meves i els meus alumnes i jo... no!

 
 

Comentaris