CRUYFF, NOOOOOO!!!!!!!!

"És un enze si després de trenta anys vivint aquí parla el castellà que parla"

Som un país de gent tan agraïda, tan terriblement considerada que sempre encarreguem les feines als mateixos. Això és el que li deu haver passat a Jordi Casals, aquest bon home que fa dos mesos corre darrera el gran Johan Cruyff per posar-lo al davant de la Selecció Catalana de Futbol de la que ell n'és president. El mateix Johan a qui vàrem encarregar la presentació del diccionari Holandès-Català per vergonya dels que treballàvem llavors a la Conselleria de Cultura de la Generalitat.

Però aquest senyor Casals supera qualsevol previsió, just el 17 d'agost, poc després d'assumir el càrrec, declarava que "La Federació Catalana prepara accions concretes perquè els nens parlin català quan juguin a futbol" (la traducció és meva, el diari és en castellà). Ho té clar el nou dirigent i continuava: "tots sabem que els entrenadors es dirigeixen en castellà a nens que entenen el català. Canviar aquesta situació és un repte que requerirà formació tant pels jugadors com pels entrenadors". Ho està tractant amb el Secretaris General de l'Esport.

I qui millor que en Cruyff per assolir aquest objectiu? Vagi per endavant que tot i que comunicativament l'ex futbolista té una singularitat que li és de gran utilitat ja que ningú l'entén si no li dóna la gana. D'altra banda, hauríem de pensar que és un enze si després de trenta anys vivint aquí parla el castellà que parla. Perquè del català no cal ni que li suggerim que ens agradaria que pronunciés alguna coseta. El 15 d'abril de l'any passat, l'enyorat Antoni Bassas l'entrevistava a El matí de Catalunya Ràdio i l'holandès, fidel al seu estil, va garlar com una mallerenga, no deixava cap dubte sobre el que pensa de la llengua catalana, i dels que l'escoltàvem també. Aquesta vegada apel•lant a la comprensió amb que acceptaran les meves limitacions, em permetran que no provi de traduir les seves paraules.

Tot va començar quan el moderador li proposa de participar com a tertulià en el programa. Diu l'holandès universal: "si es en alemán o inglés sí, yo intento ser internacional". En Bassas, amb to conciliador, que des de feia pocs anyets cobrava per empassar-se mocs, li respon que Catalunya Ràdio és una emissora catalana i que és clar, s'ha de fer en català. L'ex blaugrana continua feliç com un anís: "fuera con el catalán nadie te entiende y yo hablo para que me entiendan". Aquí els "cataplins" de l'Antoni ja devien haver caigut a terra però encara s'arrapava a la darrera esperança i insistia amb l'argument que a Catalunya la gent parla català suplicant un bri de consideració, però el crack ja s'havia engegat: "la gente que aprenda inglés, alemán, somos un país... un ciudad internacional, necesitamos la calidad de nuestros oyentes".

Per a mi que just en aquest moment en Bassas es va replantejar això de treballar a la Diagonal i deixar un oceà entremig devia semblar-li la millor opció en escoltar la perorata del sempre celebrat tècnic del Futbol Club Barcelona: "por qué reducirlo sólo en catalán, a ver si lo hacemos un día en inglés este tertulia, hoy día todo el mundo viaja y cuando van mañana a Inglaterra no pueden hablar catalán".

Des de la rebregada dignitat, encara apunta el pobre locutor: "estàs barrejant les coses". Insensat!!! L'amic de Montal, Núñez i Laporta (sempre que la bossa sona) rebla el clau amb les bones maneres que el caracteritzen: "pero suena bien. Yo ahora te hago tu tertulia internacional hablando un idioma más".

 
 

Comentaris