Crònica (avançada) de la vaga de funcionaris

"Pajín: Els funcionaris espanyols són intergalàctics"

Avui, com en els dies d'eleccions, tothom guanyarà. Els sindicats faran declaracions grandiloqüents explicant que el seguiment de la vaga "ha estat massiu i només és un tastet de l'amarg beuratge que haurà d'empassar-se Zapatero en forma d'aturada general si gosa aprovar per decret una reforma laboral que lesioni algun dret dels treballadors".

Per contra, els membres del govern, amb l'ajut de Leire Pajín des de la seu del PSOE, advertiran que el seguiment de la vaga ha estat discontinu i que l'administració no s'ha paralitzat. Sumaran, a aquesta explicació, que els treballadors públics han assumit i entenen que el sacrifici que se'ls demana està justificat i és inevitable. És probable que Pajín vagi més enllà i afegeixi una dosi extra de sacarina a la seva argumentació que quedarà –s'accepten apostes- més o menys així: "els funcionaris han donat avui una lliçó de generositat i maduresa demostrant que són els millors i més professionals del món intergalàctic i que, a l'igual que Zapatero, ells també volen el millor per a Espanya i els espanyols".

L'oposició majoritària correrà, amb igual previsibilitat, a afirmar que "els funcionaris han dit prou a Zapatero igual que la resta de ciutadans li diran prou quan tinguin l'oportunitat d'anar a votar". La resta de partits i líders polítics, a excepció potser de Duran Lleida, que vol ser responsable fins i tot quan no li convé, passaran de puntetes sobre el tema i tal dia farà un any.

L'únic actor del què resulta impossible avançar declaracions són els propis funcionaris, (no compten els milers d'alliberats sindicals i similars) entre d'altres coses perquè no se'ls donarà veu i no es podrà contrastar l'encert o error del pronòstic. Així que, més que una profecia, sobre els funcionaris només s'admet la intuïció: facin el que facin els costa molt confiar en aquells que han convocat la vaga ja que els veuen com un apèndix de qui mana a la Moncloa, i a més saben que no servirà per a res l'aturada i que el sacrifici que se'ls exigeix reduint-los el sou no s'aplica amb igual intensitat i diligència en d'altres capítols de despesa més supèrflua. Les conseqüències d'aquesta intuïció, cas de ser certa, no es veuran avui, però són tan fàcils d'endevinar com les declaracions que encapçalen l'article.

 
 

Comentaris