Crit de ràbia al buit

"Quan et rendeixes, l'adversari no et perdona, et castiga"

En el marc de l'1-O l'Estat va empresonar els Jordis per deixar clar als dirigents catalans que podia exercir el seu poder de manera abusiva i arbitrària, agafant ostatges de primera línia sense mirament. Cuidadito, que podeu anar a la presó fins i tot si no heu fet res.

En el marc de la sentència, l'Estat torna a enviar el seu missatge de mafiós desplegant una operació de cinc-cents Guàrdia Civils per detenir i empresonar un grup de tallacarreteres. Dos d'aquests presumptes terroristes van ser deixats en llibertat. Hauríem d'estar tots patint.

En aquest cas, Espanya no apunta als dirigents catalans, que ja estan sota control. Amb aquests empresonaments, l'Estat amenaça l'activisme independentista i tot aquell que pugui tenir idees d'inspiració hongkonguesa a l'hora de protestar contra la sentència. Cuidadito, que podeu anar a la presó fins i tot si no heu fet res. 

L'empresonament dels Jordis no va servir per frenar el referèndum però sí que va contribuir a augmentar l'acolloniment dels dirigents catalans, que van renunciar des del principi a fer efectiu el resultat del referèndum i es van passar aquell mes d'octubre mirant de pactar la no aplicació del 155 i evitar més empresonaments. No ho van aconseguir perquè en la lluita pel poder, si desescales, l'altre no cedeix sinó que aprofita el terreny abandonat per guanyar posicions i rematar la feina. Per això són a la presó i a l'exili, no perquè arribessin fins al final, sinó perquè el dia 2 ja volien pactar amb Espanya els termes de la seva derrota. I quan et rendeixes, l'adversari no et perdona, et castiga. De tota la vida. En tot cas, detenir els Jordis els va funcionar.

 

Estic convençuda que la gent independentista és més forta i determinada que els seus representants polítics, i per tant no crec que el quinquisme d'Estat aigualeixi la resposta social a la sentència. Al contrari. Tot i així, em fa patir que no serveixi per a res. O més ben dit, que no tingui ni tan sols la possibilitat de servir per a res. Les protestes socials no poden ser només una manera de desfogar-se i de sentir-se acompanyat. Han d'aspirar a generar un canvi. I els canvis sempre acaben materialitzant-se a través de la política.

A quin canvi polític poden aspirar les accions ciutadanes que hi hagi en resposta a la sentència? No poden afectar la política espanyola perquè de Madrid, ja ho sabem, no en podem esperar res. Les mobilitzacions tampoc podran posar-se al servei d'una estratègia política catalana perquè el Govern no ens dóna l'opció de defensar res que sigui real. I bé, no tenim marge per canviar la política espanyola, però la catalana depèn de nosaltres. Fins que no tinguem uns dirigents que estiguin disposats a aprofitar el poder del poble català per generar canvis a través de la política, fins que no tinguem dirigents que ens facin útils, les nostres mobilitzacions contra les injustícies d'Espanya seguiran sent un crit de ràbia al buit. 

 

Comentaris (14)
Jordi (Català i Suís) Fa 2 mesos
Fa molts anys que participo als webs catalans i mai no llegeixo els comentaris dels Espanyols i en Espanyol. Sempre he recomanat ignorar-los i als responsables dels webs filtrar-los. Impedir-los embrutar amb llur llengua d'Ocupants que ens imposen pel terror des de fa més de 3 segles. Boicot total als Espanyols i a llur llengua. O ja no us resta cap bocinet d'autoestima ?
Jordi (Català i Suís) Fa 2 mesos
Allò que més em sorprèn és que malgrat que els Espanyols - 90% pel cap baix- us odien a mort, vosaltres continueu amb un ciri a la mà, flors i violes i poca cosa més. Ni tan sols que hagin estomacat els vostres avis us ha despertat de la Síndrome d'Stockholm. Els Espanyols són el Mal encarnat com ho eren la majoria d'Alemanys als anys 30 i 40.
Jordi (Català i Suís) Fa 2 mesos
L'Enemic no és Espanya com un ens abstracte dominat per unes elits heretades del Franquisme i el pacte del 78. Són els Espanyols i tots llurs signes d'identitat que ens obliguen a adoptar: llengua, paraulotes, espanyolismes, costums, tutejar, mala educació, grolleria, arrogància i imbecil.licitat. Espanya és una merda perquè els Espanyols són una merda. Només cal veure en Carrizosa per comprendre-ho. Fins que no ho assimileu romandreu sotmesos a aquesta gentalla.
@Jordi Fa 2 mesos
Su mensaje, caballero, rebosa mala educación, arrogancia, grosería e imbecilidad. Eso es muy peligroso, porque se empieza por llamar mierda a los demás y se les acaba tuteando.
Narcís ( crec ser en MHP Puigdemont qui digué no voler ser l'espurna d' aquest incendiari estat - amb altres paraules - ! ) ( també digué que si arriba a saber la manca de paraula/ honorabilitat .. no hagués fet marxa enrere - amb altres paraules - ! ) Fa 2 mesos
Un adversari amb formació moral o ètica o/ i un adversari objectivament o física que es sap més fort, sempre perdona, ço és, adversari que no només no perdona que a sobre se n'aprofita de les avantatges de tenir el suport d' un estat de barri .. no n'és ' adversari ' de res que sí " ésser abjecte, vil, menyspreable, tot plegat, miserable " !
Ramon Fa 2 mesos
A l’octubre vam ser derrotats. I a diferència de 1714, aquest cop els nostres polítics no ens van permetre ni lluitar. Estàvem preparats i disposats a fer-ho però es va preferir abandonar el camp de batalla i lliurar-se absurdament a l’enemic sense lluita. Això per força ha de tenir conseqüències enormes.
JordiP Fa 2 mesos
Perdona, Ramon, però em temo que massa gent té una hipoteca pendent i una feina més aviat inestable. Jo diria que els dirigents indepes no van tenir budells per tirar endavant una acció que, tot i molt nombrosament suportada, era massa arriscada. La marxa enrera potser va evacuar la pressió, descarregant-la sobre els propis dirigents. Com s'està comprovant. Massa GC, massa PN, massa falangistes cridant a Madrit. I espera't. Caldrà veure en què acaba tot aquest teatre dels nou "terroriste
Pere IV Fa 2 mesos
Ens cal però una GRAN MOTIVACIÓ per lluitar. Hi ha pares, mares, avis, àvies, germans, esposes i marits que JA LA TENEN, fruit d'un PATIMENT superior al dels segrestats, que faríen EL QUE FOS per la seva llibertat però, pobrets, són molt pocs. Però som pel cap baix dos milions de catalans MORALMENT OBLIGATS a motivar-nos com ells, si no per la vía del dolor, sí al menys per la del pes insuportable de la VERGONYA. Sentim-la: !!! Ens motivarà... i actuarem.
Jmuc Fa 2 mesos
Cert,tot el que diu l’article es cert.
Massa factors en contra: Fa 2 mesos
1. Majoritàriament els catalans som un poble inofensiu i sense caràcter. Un exemple és l'ANC. L'excepció són els 4 cdr. 2. Els espanyols que viuen a Catalunya exerceixen la seva funció de colonitzadors tant votant com agredint. 3. Espanya és una nació anticatalana des de fa segles. Mai n'hem rebut res bo.
Pere IV Fa 2 mesos
Presoner 43102002: És cert, però els "autòctons" en tenim bona culpa. En això, com en tot, hem volgut negar el problema i defugir-lo per la vía del bonisme, subvencionant fins i tot ( p.ex. la "Feria de Abril"), la consolidació de l'espanyolisme a Catalunya. Societats menys amenaçades d'assimilació que la nostra han practicat mecanismes de defensa (treball per integració) entre d'altres, però hem preferit autoenganyar-nos amb allò de: "Som un sol poble".
Pere IV Fa 2 mesos
Admés doncs que la llibertat es compra amb sang i descartada la vía violenta (ja hem vist els motius reals), pregunto: Voldrem pagar amb sang (la nostra) com ho féu La India ? Sincerament no ho crec, i només ho creuré quan vegi la meva gent un día rera l'altre, sense tornar a casa, ocupar els carrers, encerclar edificis oficials i casernes, convertint tots els díes en l'1-O i deixant-se esberlar el cap a la vista d'un món que només sap veure en la sang el segell de l'autenticitat.
Pere IV Fa 2 mesos
Les independències, tret de La India, han nascut de la violència; però TOTES han tingut un preu de sang. Nosaltres refusem la violència per ètica i moral; diem no voler vessar la sang de l'enemic, però la que de debó no volem vessar és LA NOSTRA. I si algú em diu que això és mentida, que respongui sincerament: Quants de nosaltres no aplaudiríem amb les orelles una intervenció militar dels EE UU que, tot vessant només sang espanyola, ens donés la llibertat regalada ?
Presoner núm. 43102002 Fa 2 mesos
És una part de la veritat, però tampoc és una anàlisi realista ja que oblida completament la colonada. Sense ells, és evident que ja seríem independents. Aquesta gent no vol de cap manera un estat català i dona suport a la repressió per activa o per passiva, malgrat no els veiem gaire perquè deixen fer la feina bruta a l'estat castellà, cosa que ja els ho va bé perquè així poden nedar i guardar la roba navegant entre catalans. Però en el secret del vot, es treuen la careta. I no ca
Jordi (Català i Suís) Fa 2 mesos
Fins que els Catalans no detestin profundament els Espanyols i llur llengua repugnant que els obliguen a aprendre i a parlar, seguiran esclaus d'aquesta nació de cafres i bàrbars.
Le ruego salude a la Sra Gabriel y a la Sra Rovira de mi parte Fa 2 mesos
En la lengua que ustedes tres prefieran, obviamente.
Jordi (Català i Suís) Fa 2 mesos
Els Espanyols són en Estat de Guerra Permanent contra els Catalans. I això des de fa anys. El dia del referèndum els vostres avis foren apallissats pels Espanyols i vàreu fer res. Cap mena de revolta massiva contra el repugnant Ocupant Espanyol. Què cal que us facin ? Teniu la purriassa parlant la llengua repugnant al Parlament, insultant-vos a bastament. Quan despertareu ?