En el marc de l’1-O l’Estat va empresonar els Jordis per deixar clar als dirigents catalans que podia exercir el seu poder de manera abusiva i arbitrària, agafant ostatges de primera línia sense mirament. Cuidadito, que podeu anar a la presó fins i tot si no heu fet res.
En el marc de la sentència, l’Estat torna a enviar el seu missatge de mafiós desplegant una operació de cinc-cents Guàrdia Civils per detenir i empresonar un grup de tallacarreteres. Dos d’aquests presumptes terroristes van ser deixats en llibertat. Hauríem d’estar tots patint.
En aquest cas, Espanya no apunta als dirigents catalans, que ja estan sota control. Amb aquests empresonaments, l’Estat amenaça l’activisme independentista i tot aquell que pugui tenir idees d’inspiració hongkonguesa a l’hora de protestar contra la sentència. Cuidadito, que podeu anar a la presó fins i tot si no heu fet res.
L’empresonament dels Jordis no va servir per frenar el referèndum però sí que va contribuir a augmentar l’acolloniment dels dirigents catalans, que van renunciar des del principi a fer efectiu el resultat del referèndum i es van passar aquell mes d’octubre mirant de pactar la no aplicació del 155 i evitar més empresonaments. No ho van aconseguir perquè en la lluita pel poder, si desescales, l’altre no cedeix sinó que aprofita el terreny abandonat per guanyar posicions i rematar la feina. Per això són a la presó i a l’exili, no perquè arribessin fins al final, sinó perquè el dia 2 ja volien pactar amb Espanya els termes de la seva derrota. I quan et rendeixes, l’adversari no et perdona, et castiga. De tota la vida. En tot cas, detenir els Jordis els va funcionar.
Estic convençuda que la gent independentista és més forta i determinada que els seus representants polítics, i per tant no crec que el quinquisme d’Estat aigualeixi la resposta social a la sentència. Al contrari. Tot i així, em fa patir que no serveixi per a res. O més ben dit, que no tingui ni tan sols la possibilitat de servir per a res. Les protestes socials no poden ser només una manera de desfogar-se i de sentir-se acompanyat. Han d’aspirar a generar un canvi. I els canvis sempre acaben materialitzant-se a través de la política.
A quin canvi polític poden aspirar les accions ciutadanes que hi hagi en resposta a la sentència? No poden afectar la política espanyola perquè de Madrid, ja ho sabem, no en podem esperar res. Les mobilitzacions tampoc podran posar-se al servei d’una estratègia política catalana perquè el Govern no ens dóna l’opció de defensar res que sigui real. I bé, no tenim marge per canviar la política espanyola, però la catalana depèn de nosaltres. Fins que no tinguem uns dirigents que estiguin disposats a aprofitar el poder del poble català per generar canvis a través de la política, fins que no tinguem dirigents que ens facin útils, les nostres mobilitzacions contra les injustícies d’Espanya seguiran sent un crit de ràbia al buit.
