El conflicte entre Catalunya i Espanya és la primera crisi d’aquest tipus que es desencadena a Europa en temps de màxim desenvolupament de les xarxes socials. Internet -com va passar a les primaveres àrabs- juga en contra del poder, que té moltíssimes dificultats per anar obstruint les vies d’aigua que es van creant, simultàniament, des de tot arreu. La tardor catalana té alguns components revolucionaris, espontanis, que expremen la creativitat popular i la difonen, ràpidament, des de baix.
L’exemple més clar ha estat l’explosió del canari ‘Piolín’ com a arma de contrapropaganda enormement efectiva. L’Estat ha enviat dos vaixells amb milers de policies armats que tenen, d’entrada, la funció d’intimidar la població amb la seva presència. Però el simple fet que un dels creuers porti dibuixats a l’exterior diversos personatges dels dibuixos animats de la Warner ha fet que l’ocellet groc s’hagi convertit -paradoxalment- en símbol de la lluita pacífica contra un estat que amenaça amb la violència.
‘Piolín’ ha ridiculitzat de tal manera el desplegament policial que Madrid ha ordenat amagar la seva imatge del vaixell. Massa tard. L’independentisme popular s’apunta una victòria simbòlica i l’Estat veu ridiculitzada l’ostentació de força. En fi, com diria Porky, that’s all Folks!
