Cremen contenidors plens de desunió

"Mantinguem els carrers com sempre ho hem fet, cívicament, pacíficament però ara amb determinació i sense posar l'altra galta"

Estem sent "atacats" per tot un seguit d'informació referent als fets que dia a dia s'estan desenvolupant arreu de Catalunya, la gran majoria d'ells apunta la tesi de la violència, de la imperiosa necessitat de desvincular el foc de la lluita, de l'assedegada demanda de parlar i del gran anhel polític que tornem a les nostres cases i ens mengem la nostra frustració.

Els autors que desgranen aquestes informacions semblen imparcials i fins correctes en els seus arguments, però trobo a faltar una anàlisi més en profunditat de la situació, rascar la part superficial només calma l'impuls primari d'una picadura, però per netejar aquesta ferida infligida a tot un poble s'ha de remoure la capa externa, explorar el seu abast i aplicar les medicines necessàries; m'agradaria escoltar i llegir més detalls i amb més claredat sobre les verdaderes causes que ens mantenen als carrers.

Gairebé totes les nacions que més veneració han inspirat al gènere humà sempre han portat en el seu ventre la llavor immoral de la discòrdia, el que generava segles enrere la idea que el grau de desunió era sovint el termòmetre que graduava la llibertat i que gaudir d'un govern lliure i estable és proporcional a l'efervescència dels partits i al xoc de les opinions polítiques. És probable que en la nostra rutina d'exercir la llibertat creiem que aquesta té poc pes però, és profundament delicat mantenir el seu equilibri, ho estem vivint a la nostra nació amb aquests intents dels partits polítics de crear governs de concertació que treballin per un objectiu comú no és però, exclusivament nostre; quina és la nació lliure, antiga o moderna, que no hagi sofert pel tumor de la desunió? Hi haurà història més turbulenta que la d'Atenes? Lluites més sanguinàries que les de Roma? Guerres civils més violentes que les d'Anglaterra? Discrepàncies més perilloses que la dels Estats Units? No obstant això, són aquestes les quatre nacions que més honoren la raça humana per les seves virtuts, la seva llibertat i la seva glòria. Fent aquesta comparativa de greuges de la nostra -ara- humil nació amb les que per a mi són de les més grans del món, pretenc justificar la vergonya que com a membre d'aquest poble em produeix la desunió de la seva diligència política.

Veig dos principals causes que justifiquen tal afront i espero no cometre perjuri afirmant que són la ignorància i la debilitat, l'Estat al qual pertany el nostre país promou la primera mitjançant la dictadura de la informació, exercint control via acció econòmica sobre els grans mitjans de comunicació espanyols i la segona la perpètua mitjançant la repressió que a diferència de les èpoques dictatorials ara la "democràcia més avançada del món" comença a reprimir des del més alt estament polític del Principat fins a arribar al poble com hem patit el primer d'octubre de l'any 17 i en els recents dies, la dictadura de la por vol i es pretén instaurar en els nostres cossos, mantenir-nos separats de tot el que pugui exercitar la nostra intel·ligència i donar valors a la nostra riquesa i tot allò que com a conciutadans units i determinats podem aconseguir en ares del bé comú.

Els catalans nascuts a Catalunya, els catalans nascuts a Espanya i els catalans vinguts d'arreu del món, estem lluitant una vegada més per aconseguir la llibertat política, econòmica, social i no tenim més armes que la nostra intel·ligència, la nostra determinació, el nostre valor i coratge i els nostres braços, cames i pits, als febles se'ns destina a una llarga lluita i gloriós el govern que compti amb un poble disposat a tal sacrifici.

Sit and talk; el diàleg ha de formar part del nostre dia a dia però lamento comprovar com durant els passats dos anys ningú va voler seure a parlar de res i quan dic ningú parlo de tots, entre els governs d'Espanya i Catalunya i entre els membres del mateix govern del nostre país o de les seves institucions, en part us entenc perquè els polítics que viviu en la foscor de la demagògia o equidistància, quan us arriba la potent llum de la llibertat que tanta gent encén als carrers us enlluerneu, la prova del cotó dels discursos grandiloqüents la tenim quan aquest mateix poble que anhela independència té de cara la possibilitat d'exercir-la, els que som mariners sospirem quan tenim davant la mar.

 

No seré jo qui criminalitzi la protesta i molt menys qui utilitzi adjectius per qualificar-la, la violència és condemnable, sí; però l'única violència que he vist un cop més és de qui "té el monopoli" o dels grups de feixistes que lliurement han caminat i caminen per aquests carrers; que sortint de caça van apallissar a un jove, a banda d'aquests casos de brutal i condemnable violència pel que fa a la resta, he vist a Barcelona el que en els telenotícies qualifiquen de "protestes" "incidents" o "desordres" quan es refereixen a Xile, a Beirut o a Hong Kong.

Mantinguem els carrers com sempre ho hem fet, cívicament, pacíficament però ara amb determinació i sense posar l'altra galta, que una ens la van estomacar bé amb les porres del primer d'octubre. Mantinguem també tot el nostre suport a les perfectibles Institucions del nostre país, a la presidència de la Generalitat i al nostre Parlament que la seva dignitat no recau en les persones que l'integren ans al contrari suporten tot el pes d'Institucions històriques sense oblidar mai que és el poble qui designa els seus representants davant aquestes i que ells han de restar fidels al mandat donat.
Llum als ulls i força al braç.        

 

Comentaris (3)
OLIVETTA Fa 1 mes
Nosaltres són família d'acogida de contenidors ESPERO DIGUEU A ON HEM DE ANAR A BUSCAR(POBRETS)
Encara poc Fa 1 mes
Els aldarulls es veuen de forma totalment diferent quan hom s'adona que els mossos han aplicat la síndrome de Sherwood. És vomitiu el que han fet els cossos de seguretat, l'estatal i el colonial.
" no tenim més armes que la nostra intel·ligència, la nostra determinació, el nostre valor i coratge i els nostres braços, cames i pits" Fa 1 mes
La dotación de brazos, piernas y pechos coincide con la media del resto del mundo. En cuanto al resto, somos notoriamente deficitarios. Habra que recurrir a la importación.