Cosmopolites amb Ceuta

"La frontera és la línia que marca els límits de l'autogovern, un dret que precisament l'ONU garanteix per a tots els pobles"

Els arguments contraris a que Catalunya pugui votar el seu futur (insisteixo, que pugui votar) els han defensat dos tipus d'intel·lectuals: el poli bo i el poli dolent. El poli dolent (el que pica la taula, et crida a la orella i t'amenaça amb suspendre l'autonomia) és el que diu que no es pot votar pels seus sants coll... articles 1 i 2 de la Constitució. El poli bo (el que t'ofereix una cigarreta i un pacte fiscal) és el que diu que millor que no votem per no posar nerviós el poli dolent. Que sí, que t'entén, però que les coses estan molt malament i és millor col·laborar. Col·laborar vol dir que o bé cedeixes per les bones o vindrà el poli dolent i et posarà un ull de vellut després de fer-te caure de la cadira mentre tens les mans lligades.

Els policies bons són molts més que els dolents, entre altres coses perquè han de demostrar que són polis davant dels polis dolents com també demostrar que són bons davant de Catalunya. I dins d'aquests polis bons, els que promouen el diàleg però només si renuncies a la consulta, hi ha un grup que em té el cor robat: els cosmopolites. Els que et recorden que "el futur ja no va per aquí". Els que et diuen que "vivim en un món sense fronteres" o que "els nacionalismes no són moderns". El cas és que si Catalunya crea un nou estat esdevindria el número 194 de l'ONU. Quan es van crear l'any 1945, les Nacions Unides en tenia 51. En poc més de 60 anys el món ha vist néixer 142 estats. Però és que el 1991 l'ONU tenia adscrits 166 membres. En 20 anys, doncs, s'ha passat de 166 a 193: 27 països en les dues últimes dècades, la majoria, per cert, europeus. "Sí, ja però no comparis: van saltar pels aires la URSS i els Balcans. És això el que vols?". No, és clar que no: ni desitgem l'explosió d'un gegant mundial (no és el cas) ni la violència d'una guerra civil. Cap desig de ser Kosovo ni Bòsnia i el que cal preguntar al poli bo és si el què ens està intentant dir és que si anem de Kosovo el poli dolent anirà de Sèrbia. Cap ganes. Si algun atractiu té el procés català és la voluntat incorruptiblement pacífica. El segon atractiu, el que desmunta qualsevol comparació internacional (per uns i altres) és que la via catalana és ja, quasi dos anys després de la manifestació del 2012, genuïna: no hi ha cap altre cas comparable. Amb Escòcia tampoc: allà el Regne Unit sí que ha acceptat votar (i per cert no els han dit nazis).

La globalització és una cosa i el dret a autogestionar-se els propis re-cursos una altra. La frontera és la línia que marca els límits de l'autogovern, un dret que precisament l'ONU garanteix per a tots els pobles. O si tan bo és desfer fronteres, per què Espanya no renuncia a les seves? A Ceuta i a Melilla és on es desfà l'argument cosmopolita. Si tan bo és desfer fronteres, perquè Espanya no renuncia a les seves? Perquè no s'aixequen les barreres a les dues ciutats autònomes i que entri tothom? Doncs perquè parafrasejant La Revolta dels Animals, hi ha fronteres que són més fronteres que les altres: unes són més bones que hi siguin que altres. I a Ceuta, la única diferència entre el poli dolent i el poli bo és que el primer dispara pilotes de goma i el segon només repatria.

 
 

Comentaris