Coses que ja no sabem fer i el Barça tampoc

"Són uns cracks fent jugades cap enrere, però han perdut la capacitat d’anar endavant"

Abans conduíem per carreteres i avançàvem així que vèiem una recta amb línia discontínua, però avui dia les carreteres s’han anat desdoblant i com que a les autovies i autopistes no et pots trobar ningú de cara, ja no sabem avançar sense nervis quan circulem per carreteres d’un sol carril. Abans aparcàvem al carrer, a cop d’ull mesuràvem l’espai i fèiem les maniobres amb agilitat i precisió. Ara com que al carrers no hi ha places per aparcar, només sabem aparcar als pàrquings fent maniobres estudiades. I què me’n dieu d’orientar-vos seguint mapes de paper per carreteres desconegudes? Em faig creus de com aconseguíem arribar a lloc!

Abans sabíem fer força operacions matemàtiques mentalment i en tot cas les divisions i multiplicacions complexes les fèiem amb agilitat sobre el paper perquè a l’escola no passaves si no en sabies prou. Avui les calculadores ens han fet atrofiar aquesta capacitat i fins i tot els telèfons mòbils fan els càlculs. Abans ens sabíem desenes o fins a centenars de números de telèfon de memòria i avui en algunes ocasions no sabem ni el nostre, perquè pel nom – o les primeres lletres- el telèfon ens el marca directament.

Abans sabíem enfocar la càmera fotogràfica manualment i en molts casos havíem de calcular la velocitat de l’obturador i l’obertura del diafragma. Avui també el mòbil fa unes instantànies espectaculars -que després encara podem retocar- tot i ser analfabèsties fotogràfics. Abans els líders polítics eren grans oradors i amb gran capacitat dialèctica, de manera que memorables discursos han quedat per als annals de la Història de la cultura, i en canvi avui qualsevol buròcrata ocupa tribunes de primera categoria, alguns líders fan les declaracions en sales tancades mentre els seus interlocutors pregunten veient-lo per una pantalla, i els discursos a grans auditoris es fan ajudant-se del famós teleprompter i l’orador només ha de llegir, sense que el públic se n’adoni.

És clar que hi ha moltes coses que ara no sabem fer i que fa anys eren imprescindibles, independentment de si són habilitats meritòries o simplement qüestions tècniques: muntar a cavall o conduir un carro, per exemple. O escriure a màquina sense fer gaires errors, cosa que ha deixat de ser important gràcies als processadors de textos. Quantes coses hi podríeu afegir? Segur que faríem una llista ben llarga.

 

Però hi ha coses que sí que són importants: En Cruyff va crear allò de “control balón” i “si tu tienes el peloto el contrario no puede marcar gol” i tot un sistema de joc en el qual l’essencial és marejar el contrari i buscar la manera de fer-li escletxes per les quals construir i arribar a fer gol. Va ser un canvi de plantejaments absolutament vigent -que altres grans entrenadors posteriors com en Guardiola han seguit i evolucionat. Però i aquí rau el problema... el Barça juga tant bé tirant enrere, són tant cracks fent jugades cap enrere, que a base de practicar-ho han perdut la capacitat de construir endavant. S’ha pervertit el sistema: la majoria de pilotes que arriben a l’alçada de l’àrea contrària són retrocedides amb gran elegància, i moltes vegades arriben a tornar al porter mentre els minuts van passant inexorablement. I això sí que és terrible. Moltes altres coses que hem perdut, mira, els puc trobar una justificació, però això? No, de cap manera! Endavant home, endavant, que és tant important com saber anar enrere, i la cosa va de marcar gols!!! Parafrasejant un marca de pneumàtics que deia: “la potència sense control no serveix per a res”, apunto: saber anar enrere sense saber anar endavant, tampoc.

 

Comentaris