Correu, correu, que arriba el guàrdia

"Els automòbils opulents, o bé els amaguen ara, o bé la gent se'ls ven, o bé se'ls ha quedat la Caixa"

D'un temps ençà s'ha posat de moda entre un sector molt selecte de senyores de la nova élite de Sant Cugat del Vallès anar plegades a esmorzar uns montaditos en un establiment chic que hi ha davant el pàrquing del mercat de queviures.

Hi van després de deixar la canalla a l'escola. Hi arriben, no cal dir, al volant d'uns folgats 4x4. És cert, però, que no circulen tants vehicles d'aquesta mena com es veien abans que esclatés la bombolla immobiliària. Els automòbils opulents, o bé els amaguen ara, o bé la gent se'ls ven, o bé se'ls ha quedat la Caixa perquè no paguen la quota mensual del préstec a deu anys que molts van demanar per comprar-los. Algunes senyores porten ara cotxes que no fan tan de goig. És una llàstima. Els autos ordinaris espatllen el paisatge urbà de les ciutats refinades.

La trobada matinal d'aquestes mares joves produeix un cert enrenou dins el local. Parlen molt alt. Per sort ho fan amb frases breus i amb una extremada economia de paraules. Posen el prefix "super" a qualsevol substantiu, adjectiu o adverbi: superbien, superbueno, supermono, i fins i tot superfabuloso. Són mots condensadors de significats que fan fluïda la conversa.

Val a dir que elles són, però, més discretes que l'element decoratiu masculí que sovint en aquella hora demana un croissant i un cortado. Ells, com és natural, entren cridant amb el mòbil a l'orella. Ho fan per a ennovar-nos a tots de que vénen del club de golf. Tothom queda assabentat de quins són els seus handicaps: els handicaps del joc i els handicaps consubstancials a la seva condició humana.

Hi ha un moment singular, tanmateix, que trenca l'eufòria de les clientes. S'esdevé quan el cambrer talla la xerrameca amb uns mots d'ordre contundents: "Señoras, corran, corran, que viene el guardia." Totes surten angoixades. Si més no, ho semblen. No havien pagat l'aparcament. Se'l volien estalviar. Però és més cara la multa. Ningú els hi pot negar, doncs, unes virtuts catalanes, tot i que parlen en castellà: s'estan de despeses inútils i són calculadores.

Si voleu constatar aquestes observacions meves de sociologia recreativa no hi anéssiu pas un dissabte ni un diumenge. Són dies en els que tothom pot anar allí a esmorzar. Aquestes senyores no hi van. És massa vulgar. No volen que les confonguin amb la classe treballadora.

 
 

Comentaris