Coronahistèria

"La por s’instal·la entre nosaltres com quan en les pel·lícules ningú sap ben bé darrere quina porta s’amaga l'assassí"

El coronavirus ha passat de convertir-se en una notícia llunyana que causava milers de morts a la Xina a situar-se en el centre de qualsevol conversa en el nostre entorn més proper. Probablement el que provoca més alarma social és el misteri i incertesa que provoca, la inquietud de poder resultar infectat de manera inesperada, un fet que posa inesperadament tothom a jugar al fet-i-amagar amb el virus. La por s’instal·la entre nosaltres com quan en les pel·lícules ningú sap ben bé darrere quina porta s’amaga l'assassí.

Val a dir que la gestió de la crisi a Catalunya per part del Govern ha estat  de cara a la ciutadania i a nivell informatiu remarcable. Les autoritats sanitàries han donat informació puntual sobre els diferents casos que s’ha anat declarant i precisant en tot moment quins riscos hi havia per a la ciutadania. Des del principi també s’ha fet un esforç per traslladar la idea que la grip normal és molt més preocupant que el nou virus.

Tot i això, és impossible que entre la ciutadania no deixi de rebre’s amb inquietud l’allau informativa sobre el virus que arriba abassegadorament per totes bandes. El del coronavirus és un tema sucós, que dona molts titulars i es converteix probablement en un ham útil per a tots aquells que necessiten despertar l’atenció per fer caure els altres en enganys o simplement per aquells que es diverteixen fent circular informació falsa.

En països com la Xina el coronavirus està sent utilitzat també per les autoritats per descarregar sobre la ciutadania nous instruments de control. El cas de tecnologia de control més preocupant potser hagi estat l’aplicació que permet identificar les persones segons tres colors: el verd, per qui pot moure’s amb llibertat; el groc, per qui ha estat o residit en un zona en perill d’infecció i per tant ha de romandre set dies en quarantena, i el vermell per qui hagi estat en contacte amb zones d’alta afectació del Covid-19, amb l’obligació de romandre 14 dies en quarantena. Parlem de la Xina, però qui descarta que cap altre país faci sevir aquesta excusa per tenir-nos més ben controlats?

 

Ara per ara el que hauria de causar-nos més terror no és tant el virus en sí, sinó més aviat les conseqüències del terror i la por generada, segurament sense fonament. Algú en treu un rèdit sense que ens n’adonem.

 

Comentaris