El cordó sanitari al feixisme

"El feixisme no té representació al nostre Parlament i així hauria de continuar sent"

Hem estat quaranta-vuit hores seguint informativament la moció de censura de Vox a Pedro Sánchez. Ja no és només el fet d’estar més pendents d’allò que passa al Congrés de l’Estat, és haver donat una àmplia cobertura mediàtica a l’extrema dreta i al seu discurs d’odi. Des de tots els mitjans, públics i privats. Aquests dos dies hem hagut de sentir talls i valoracions sobre un discurs postfranquista, xenòfob, masclista i anticatalà. Molts el qualifiquen de populisme, traient-li imprudentment la denominació real del que és: feixisme.

Des de l’equidistància de no ser conscients d’allò que representa l’extrema dreta, hi ha qui ho justifica defensant la pluralitat ideològica en els mitjans. S’ha de poder parlar de tot i tothom té dret a expressar-se. La notícia és d’actualitat i cal informar de tot allò que passa. Doncs no, això no va d’interès informatiu ni de llibertat d’expressió, va de permetre, difondre i normalitzar un discurs d’odi, contrari als drets humans.

Molts dels simpatitzants de Vox són vells coneguts d’organitzacions franquistes. Les anomeno així perquè l’Estat espanyol és l’únic país al món que ha inventat un terme diferent per fer referència al feixisme. Aquí se’n diu franquisme. Sembla que aquell règim fos una mica millor, quan en realitat era una dictadura nacional-catòlica que matava, empresonava i torturava igual la dissidència, el diferent. Dir-ne franquisme, una transició i una llei d’amnistia han permès que encara avui aquestes organitzacions siguin legals. El nom no fa la cosa, però la maquilla, l’amaga.

A les portes del Congrés s’hi van concentrar alguns d’aquests seguidors de Vox al crit de a por ellos, en referència al govern PSOE-Podem. El mateix crit que l’octubre del 2017 escopien als catalans. El mateix que va fer seu el Borbó el tres d’octubre. El mateix al qual es va sumar el propi Pedro Sánchez. Ara va contra ell. És ben bé allò que quan calles davant la vulneració de drets el següent pots tu. Malauradament ni socialistes ni comuns ho han entès encara.

Sánchez ha estat qualificat com el pitjor president en vuitanta anys. Ell s’equivoca en afirmar que vol un país on Vox hi tingui cabuda. No, al meu país el feixisme no en pot tenir. La memòria de Guillem Agulló, Sònia Rescalvo o Carlos Palomino pesa massa. Els de Vox fan bo el dictador i expliquen a les televisions que amb Franco hi havia eleccions, que aquell règim era una democràcia. És la cobertura mediàtica per falsejar la història, per blanquejar la dictadura. La llavor del dubte està plantada en horari de màxima audiència. Milers de telespectadors poden creure-s’ho. Són les fake news d’un populisme que els mitjans contribueixen a difondre.

El feixisme se’l combat, arreu. La millor manera de fer-ho no és desmuntar una a una les bestieses que diuen. Un cop dites, el nostre missatge ja no arriba a qui les ha sentit i les ha cregut. Fem tard sempre. Urgeix establir un cordó mediàtic antifeixista amb Vox. Urgeix que els mitjans de comunicació, els periodistes demòcrates, estableixin un silenci informatiu i deixin de contribuir a blanquejar, normalitzar i difondre els missatges d’odi d’aquell partit.

 

L’exemple de Grècia cal recordar-lo cada dia. El partit d’extrema dreta Alba Daurada va arribar al poder, va estendre el seu discurs d’odi i el va traduir en persecucions, caces al dissident i violència als carrers. Només va desaparèixer quan es va imposar un cordó sanitari mediàtic. La gent va deixar de sentir, de creure i difondre les propostes feixistes i el partit va perdre representació a les institucions. Ara ha estat condemnat per organització criminal i els seus líders han estat empresonats. Recordem que Alba Daurada i Vox estan agermanats.

La contradicció és que l’extrema dreta té un discurs que vulnera drets fonamentals i el difon apropiant-se dels mateixos drets democràtics que la resta defensem. Es manifesten, s’expressen i protesten lliurement, amb la connivència policial i judicial d’arrel franquista que l’Estat encara té. És un error permetre-ho, la llibertat hauria d’acabar on comença l’odi.

No va de confrontar amb discursos grandiloqüents al Congrés. No va d’arengar el republicanisme amb proclames enginyoses des d’un faristol. Va d’autoprotegir-nos davant la seva impunitat. Va de crear resistències socials que es contramanifestin davant el seu avenç. Va de parar-los els peus al carrer. Va d’explicar a tots els barris què són. Va de no donar ni un minut de glòria mediàtica al feixisme. Va d’establir un cordó sanitari als mitjans.

La moció de censura no ha estat un altaveu estèril. Ha estat un altaveu, però no estèril. Ha contribuït a ofegar el PP, a cohesionar el govern PSOE-Podem i a presentar Vox com una alternativa democràtica a les properes eleccions autonòmiques catalanes. Un cop més, menystenim l’enemic. Només espero que no se’ls permeti participar als debats televisats. El feixisme no té representació al nostre Parlament i així hauria de continuar sent. Per aconseguir-ho, els mitjans tenen una gran responsabilitat i els l'hem de recordar.

 

Comentaris