Altre cop a votar?

"S’obre camí la convicció sobre la necessitat de repensar tot plegat amb noves fórmules com la segona volta o copiant el sistema municipal"

Un reconegut periodista madrileny afirma que si d’aquestes eleccions no se’n deriva un govern mínimament estable per causa de la incapacitat dels representants escollits de posar-se d’acord, s’aboca el règim de la transició al seu final, i amb ell, la vigència de la Constitució que produí en 1978. És possible. La situació evidencia no sols la poca solvència d’uns líders polítics eternament condemnats a pensar els seus actes en clau electoral, sinó també la falta de capacitat del model d’organització que institueix la Constitució per donar sortida a una nova realitat electoral que es resisteix a mantenir-se bipartidista. S’obre camí la convicció sobre la necessitat de repensar tot plegat amb noves fórmules com la segona volta o copiant el sistema municipal que dona el govern a la llista més votada, si no hi ha una alternativa majoritària.

Potser és que tot es va pensar per a un temps diferent, més heroic però també més monocord, on el fantasma de l’horror passat convencia l’inconscient col·lectiu de la conveniència d’acords per salvaguardar allò que havia estat conquerit: la llibertat d’escollir, els drets polítics. Ara, quan els que parlen de dècades passades ho fan sense haver-les viscudes perquè quan tot va començar ni tan sols havien nascut, la banalitat de l’ aposta corre paral·lela amb la temeritat en que es forcen les costures de l’ordre social.

 

Tal vegada sigui necessari que salti tot pels aires, acomplides la tesi i l’antítesi, més en clau hegeliana que marxista, arriba la síntesi amb forma d’explosió, de revolució, o, en línia amb la frivolitat present, com una simple però necessària rebolcada. No cal dir que per que tal destí s’acompleixi el resultat produït a Catalunya i la recurrència aparent de bloqueig són determinants.

Mentre tanco la peça encara sols se sap que l’abstenció ha augmentat, que per a molta gent la nova convocatòria electoral és motiu de malestar o de fatiga. Qui serà qui quan s’ha vist interpel·lat (“Altre cop a votar?”) s’ha respost que ja no hi torna a anar.

 

Comentaris