Cop separatista

"Si escoltar la gent, complir un mandat popular i voler un futur millor és ser rebel, que ens empresonin a tots, no només a la Carme"

Aquests dies sentireu acusacions molt greus contra Carme Forcadell i els diputats independentistes que vam votar la llei del Referèndum de l'1 d'octubre. Deixeu-me que comenci per recordar que la Presidenta és a la presó sense judici acusada de rebel·lió per permetre aquell debat parlamentari del 6 i 7 de setembre passats. Sí, per permetre un debat sobre el futur de Catalunya allà on, normalment i en democràcia, es fan debats polítics, al Parlament. Benvinguts a l'Estat espanyol: sol, platja i la democràcia com a delicte.

 

Teníem un mandat clar, un compromís electoral, una majoria parlamentaria i l'absència total i absoluta de diàleg per part de l'Estat espanyol. O enganyar a la gent o obeir-la. De genolls o parlant de vida. Ho dèiem, però no amb prou força: davant les dictadures l'estratègia de la llei a la llei mai funciona, perquè elles posen tota la seva maquinària repressiva per interpretar-la a la conveniència de la indissoluble unitat. Lligat i ben lligat com a màxima vital. Paperetes per encendre el foc, no per resoldre conflictes polítics. És el gran fracàs del govern Rajoy, i també ho serà del de Sánchez.

 

Aquell Ple va ser, sens dubte, l'intent més seriós, l'únic que teníem sobre la taula, de tombar el Règim del 78 i obrir un procés constituent des de les institucions catalanes. I això no es fa des d'un marc estatutari. En veure-ho, la bancada del 155 es va desbocar rabiosa. Ells en diran cop separatista i us parlaran de vulneració dels drets dels diputats. Efectivament, ells el van perpetrar i ja li han robat 167 dies de llibertat a la Carme i a la resta l'acta de diputats

 

Filibusterisme en un Ple maratonià, o com allargar eternament la decisió amb tècniques d'obstruccionisme parlamentari consistents en abusar del reglament a fi d'ajornar al màxim la decisió sobre una determinada qüestió, encara que finalment s'acabi aprovant. Passaven les hores i apareixia la cara més desencaixada, violenta, mal educada i cínica del triumvirat del 155. El patriarcat dempeus.

 

 

Dir que estàs indefens representant una minoria quan tens tots els poders de l'Estat actuant a l'uníson al teu favor és cinisme. Crits, insults i tracte vexatori a la Presidenta és masclisme. Recordo els seus ullets vius demanant que l'ajudéssim a parar aquell espectacle vergonyant i vergonyós. Ferma i educada, va aguantar estoicament perquè era allò que la gent del carrer, des de les urnes, li demanava. I ells, defensant la unitat d'Espanya ens van robar drets i llibertats fonamentals. És que és molt bèstia: oposar-te en el Parlament del teu país a que el teu país decideixi el seu futur. Som colònia encara, no República.

 

Aquells que vam votar teníem al cap el dret d'autodeterminació i la via democràtica i no-violenta. Respiràvem el referèndum que la gran majoria d'aquest país volia per dirimir el conflicte polític. Bategàvem republicanisme. Si escoltar a la gent, complir un mandat popular i voler un futur millor és ser rebel, que ens empresonin a tots, no només a la Carme. Si institucions i carrer no són capaces de plantar-se a l'uníson altre cop, haurem perdut, i el sacrifici i la presó hauran estat en va. Per tant, alcem-nos.

 

Comentaris