L’error de Madrid ha estat colossal. La seva reacció violenta contra milions de ciutadans que volien exercir els seus drets ha estat un cop de porra contra la civilització, però també contra la globalització. La premsa internacional ha reaccionat amb moltíssima aprensió cap a un estat que ataca els propis ciutadans en nom de pactes de fa quaranta anys amb la dictadura franquista. Els policies i guàrdies civils que han ferit més de vuit-centes persones indefenses també estan fent baixar la cotització de l’euro, a l’hora que han disparat la desconfiança en l’estabilitat de l’economia espanyola.
Ara a Madrid li pertoca pidolar que se li mantingui el suport internacional, malgrat la seva repressió vergonyosa contra milers de persones que, al capdavall, són ciutadans europeus. L’Estat espanyol ha internacionalitzat definitivament la causa dels catalans i ha perdut el control de la situació. Espanya ja és al costat de Turquia.
La societat catalana construirà una República exemplar. Enmig d’una pluja de cops de porra i patacades de bóta militar, ha estat admirable la contenció dels joves catalans que defensaven els seus instituts. I encara més emocionant ha estat comprovar la fermesa de la gent gran, dels què sabien perfectament a què s’enfrontaven. Aquest diumenge, durant el dia, molta gent ha plorat. Però ha estat l’última humiliació, la que sega cadenes.
