Convergència i la por

"Convergència i Unió ja no és una suma electoral que generi confiança i esperança, sinó que s'ha convertit en la complexa conseqüència d'unes hipoteques del passat"

Les matemàtiques, en el terreny polític, no sempre segueixen els patrons habituals. Hi ha sumes que, amb el pas de temps, acaben restant. Restant en tots els sentits i en múltiples direccions. Aquest és el cas de la pretesa suma que generen Convergència amb Unió. La fórmula de la federació ja no dóna més de si. És del segle passat. Ha caducat. El mapa polític català ha canviat radicalment i la suma dels dos partits ja no genera sinèrgies ni noves complicitats. Només s'aguanta per la por. Pel simple temor que una separació no amistosa obri, definitivament, la caixa de pandora i el president Mas acabi de perdre les poques complicitats que encara li queden entre alguns sectors de l'establishment català. La por paralitza una decisió que, en termes racionals-electorals, ja fa temps que s'hauria d'haver executat. L'immens poder dels magnats del Foro Puente Aereo –dels qui Duran exerceix de portaveu- és, a dia d'avui, el principal factor d'unió entre els dos socis de la federació nacionalista.

Convé, a l'hora de prendre decisions, no menystenir aquests actors. Ara bé, el que és inconcebible és que el president Mas –que hauria de gaudir de plena legitimitat dins de les seves pròpies files- estigui sent desautoritzat per Duran en qüestions que el mateix portaveu Homs defineix com a "vitals pel futur del nostre país". El procés sobiranista que ha engegat aquest país rau, en gran part, en la vàlua d'aquells que el lideren. És per aquest motiu que el principal conductor del procés no pot ser qüestionat pel seu principal soci de federació. Aquesta no és una qüestió interna de partit. Va més enllà. Molt més enllà. És una qüestió de país i, per tant, les seves repercussions tenen el mateix calibre.

Convergència i Unió ja no és una suma electoral que generi confiança i esperança, sinó que s'ha convertit en la complexa conseqüència d'unes hipoteques del passat. Tothom té clar que la federació és, ara per ara, una suma que electoralment resta.

El president Mas ens repeteix diàriament que estem vivint una situació excepcional i que aquesta requereix decisions excepcionals. Potser començaria a ser el moment de prendre una decisió excepcional amb el seu soci de federació per recuperar, de manera definitiva, el lideratge que alguns li reclamen.

 
 

Comentaris