Convergència i desUnió

"M'agradaria veure que faria Duran Lleida si un dirigent del seu partit reaccionés constantment a la contra com ell fa insistentment amb Mas"

El matrimoni de la coalició nacionalista Convergència i Unió arriba a la fi del seu camí. Cada cop tenen menys punts en comú i més divergències. Ja fa temps que les discrepàncies són més que públiques. No oblidem que a les darreres eleccions autonòmiques, Josep Antoni Duran Lleida, secretari general de CiU, va perjudicar el presidenciable Artur Mas amb unes declaracions més pròpies del PP que d'un soci de CDC. Gràcies a Duran Lleida, molts votants de CiU es van passar a ERC.

Fins i tot, en els mítings de campanya electoral, els simpatitzants de CiU rebien Duran amb sonors crits d'"independència", veladament com una crítica a qui no està per la labor.

Artur Mas hauria obtingut millors resultats electorals si s'hagués presentat sense UDC. Un partit amb un lider com Duran, que resta vots, no és un bon aliat. Molts dirigents de CDC es van penedir de no trencar amb UDC durant la travessia del desert, mentre CiU va passar a la banqueta de l'oposició del Parlament de Catalunya. Era el moment perfecte. Hi havia temps de fer-ho bé i, així, presentar-se a uns comicis sense cap llast. Mas hauria pogut incorporar els militants d'UDC més propers a CDC, i governar un vaixell amb un únic rumb, amb seguretat i sense fissures.

Però imagino que va faltar valor per part de CDC per decidir trencar amb UDC. Gran error. A més, el mateix Duran sap que sense el seu històric soci no és massa res electoralment, probablement ni diputat a Madrid. Bé, sempre es podria incorporar-se a les files del PP, seria l'únic camí per ser ministre, un dels objectius polítics que Duran mai aconseguirà al costat de Mas. En Duran segur que sap el que vol?

I en lloc de trencar amb Duran, CDC ha continuat supurant dosis de paciència. Encara no ho entenc, sincerament. Va arribar la Diada Nacional de Catalunya del 2012 i el líder d'UDC va anunciar que no assistiria a la històrica manifestació ciutadana sembrant noves dubtes sobre el procés sobiranista. Finalment, davant el presumpte toc d'alerta que li van donar, es va presentar a la manifestació durant mitja horeta i en cadires de rodes, però aquest gest poc creïble només va servir per posar de manifest, una vegada més, que Duran no fa costat a Mas.

I Josep Antoni Duran Lleida ha continuat fent declaracions i signant articles d'opinió contraris a l'objectiu del president Mas i que no és altre que de la gran majoria de catalans. I davant la Diada d'aquest 2013 va anunciar que no aniria a la Via Catalana perquè tenia una reunió a Panamà per entrevistar-se amb el president d'aquest país... Increïble, no? Mira que hi ha dies al cap de l'any per anar a Panamà...

M'agradaria veure que faria Duran Lleida si un dirigent del seu partit reaccionés constantment a la contra com ell fa insistentment amb Mas. El líder d'UDC tindria la mateixa paciència? en absolut! Sense anar massa lluny, és públic el que va fer amb l'alcalde de Vic Josep M. Vila d'Abadal, veritat? O estàs amb mi o estàs en contra de mi. Duran el va apartar ràpidament de la direcció d'UDC. Problema arreglat.

La pregunta és per què Artur Mas ha tingut i té tanta paciència amb Josep Antoni Duran Lleida? Que més ha de fer perquè s'adoni de la seva deslleialtat?És la crònica d'una mort anunciada. Viuen una relació que ja no amaga les seves diferències i que continua donant ales a ERC.

Per quina raó CiU es tornaran a presentar plegats a unes autonòmiques? Si la història es repetirà! Duran continuarà posant pals a les rodes i, per tant, debilitant el govern, desgastant Mas i el procés sobiranista. No té cap ni cap ni peus!

 
 

Comentaris