Convergència encara existeix

"Com a bons estrategs, saben que en èpoques d'incertesa val més posar els ous en diferents cistelles"

Quan un partit polític es dissol, l'espai que representava no desapareix. Senzillament, se'l queda algú altre. Quan Convergència, com a partit, es va veure forçat a tancar la paradeta, els qui hi manaven no van renunciar a seguir controlant l'espai polític que manté tota la seva xarxa de subsistència. Tot el contrari. Des de llavors, l'únic que han fet és mirar de seguir tenint-lo sota control. PDeCat, JxCat, La Crida i el Consell per la República són instruments que defensen l'espai polític construït per Convergència durant dècades.

Ho demostra el fet que, entre aquestes entitats polítiques, no hi ha interferència. No es molesten ni s'ataquen, com a mínim en públic. Dit d'una altra manera, no competeixen pels vots. I si no competeixen pels vots, és perquè són del mateix equip. ERC, en canvi, és d'un equip diferent i per això se'n defensen i l'ataquen, com ha passat tota la vida.

Hi ha qui diu que Puigdemont va pel seu compte, que està sol. És curiós que ho diguin, tenint en compte que és el líder de JxCat, de La Crida i del Consell per la República. Les pàgines web d'aquests tres espais són plenes de fotos del Molt Honorable. Quim Torra i ell no només anaven a la llista de JxCat, sinó que a les cites electorals han fet campanya activa per aquest partit. I tots dos han avalat el pacte amb els ocupadors a la Diputació de Barcelona! El PDeCat no té fotos de Puigdemont a la web, però mai ha competit electoralment contra els seus companys de JxCat. Perquè són això, companys. Convergents. Només cal mirar la cadena. Qui va triar a Quim Torra? Qui va triar a Puigdemont? Qui va triar a Artur Mas?

Que Convergència s'hagi vist obligada a fragmentar-se, no vol dir que ja no existeixi. S'hi ha vist obligada pels casos de corrupció, que li van fer molt de mal, i pel Procés, que ha generat un escenari difícil de controlar i en què no es poden fer prediccions segures. Com a bons estrategs, saben que en èpoques d'incertesa val més posar els ous en diferents cistelles. Quan toqui, quan l'ambient sigui segur, ja els tornaran a ajuntar.

 

En aquest joc de taula, els convergents han col·locat fitxes arreu del tauler. Fins i tot han aconseguit reclutar Roger Espanyol, que va perdre un ull per defensar un referèndum que ells van deslegitimar des del primer moment. Des del seu punt de vista, aquest senyor va perdre un ull per res. També han volgut agafar Primàries amb un dels seus tentacles. A través dels Demòcrates, concretament d'Antoni Castellà -líder del partit, diputat d'ERC, membre del Consell per la República i membre de Primàries-, els convergents van intentar que aquesta plataforma d'organització de processos electorals donés suport al Consell per la República. L'assemblea ho va descartar per una majoria esclafant. Primàries no vol ser una nova fitxa de Convergència ni de cap altre partit.

Quin és el pla? Mentre el PDeCat fa el paper de la Ramoneta, Torra i Puigdemont es fan els atrevits per captar els votants més independentistes. Mentrestant, deixen que Esquerra els faci la feina bruta i vagi normalitzant el retorn cap a l'autonomisme estable, que és el terreny que els convergents dominen millor. El que volen fer amb tots els catalans unilateralistes que està aglutinant Puigdemont, és acabar enviant-los a la fossa comuna que estan deixant que cavi Esquerra. La fossa comuna del pacte amb Espanya. La fossa comuna del peix al cove. La fossa comuna de Convergència.

 

Comentaris